Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren de prínceps blaus? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 27 de desembre del 2025 comentaren “No” (Lurdes Gaspar), “No. Mai” (Margarita Pou Marfany), “Sí, però deixaven ben clar que se n’enfortien. I menystenien les dones que els cercaven.

És un tema molt complex que no es resol amb una qüestió. I ara la situació és prou complexa. Només això requereix un diàleg molt seriós a nivell social i lingüístic per a aclarir quin és el significat de ‘príncep blau’.

Confio que no et sàpiga greu el meu comentari.

Que el 2026 sigui una mica millor per el món” (Anna Babra), a qui escriguérem “És un personatge que a penes apareix en les rondalles anteriors a 1932. En altres casos, és un cavaller blanc o bé un religiós (o un ermità). En tots ells, empiula amb la tradició patriarcal, però no amb la matriarcalista.

En el camp de la sexualitat, és l’home que considera la dona un drap”. Llavors, Anna Babra ens afegí “Gràcies per la teva tolerància. Ja veus que ‘No elles, no jo’, de manera diferent, només era i és tema de contes i de princeses. En fi, com tu dius: patriarcal”; “No” (Lydia Quera), “No. Mai” (Angelina Santacana Casals), “A mi, mai. Les valors, les tenia en altres camins i persones!!!!!

Quina sort tenir una mare així!!!” (Roser Canals Costa), “Sí. Ma mare deia que li deien, de broma, ‘Busca’t un nóvio ben ric i pantorrillut’ Ens contava que un germà de son pare tenia les cames primes i que es posava serradura dins dels calcetins perquè paregueren més grosses; però un dia, al trinquet, la pilota li va pegar a la cama i es va trencar el calcetí i va adollar la serradura i tots es van riure…

Segurament, seria un acudit que s’inventaria son pare” (MCarmen Bañuls), “Jo diria que el ‘príncep blau’ de la meva àvia era un carnisser que, com ella deia, l’havia tingut de ‘pretendent’. Tenia una foto petita, enganxada a la vitrina d’un moble de casa seva. Era d’aquelles de cartró, en blanc i negre” (Àngel Blanch Picanyol), “No” (Maria Dolors Sala Torras).

En el grup “Cultura mallorquina”, el 27 de desembre del 2025 plasmaren “Contaven rondalles i sempre hi havia prínceps” (Maria Galmes Mascaro).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.