També sobre el paper de la dona, i tocant al tema de les faenes i del treball, el 26 d’abril del 2020, Teresa Reig (de Dénia), per correu electrònic, m’escrivia “Pense que les mares manaven prou més de lo que pareixia. En ma casa, mon pare pareixia el cap,… però, en el fons, era ma mare.

-Mon pare va tindre l’oportunitat d’anar de director d’una empresa a Alacant i estava decidit, però ma mare insistia i plorava,… que no volia deixar sa mare aquí…. Amb les maletes fetes… i casa llogada,… MA MARE va guanyar: no se’n van anar…

 -En la botiga, treballaven els dos,… puix ell deia una cosa… i ma mare, tretze són tretze,… guanyava MA MARE. Ma mare guanyava sempre la partida perquè era molt insistent. I no es cansava mai: si volia una cosa… I mon pare, per no escoltar-la… més…, desesperat,.. claudicava…

També, comentar-te, respecte a lo del valencià. Els meus pares i els besavis i els rebesavis, nascuts en Xalo, en Bolulla, en Ondara, en Pedreguer. Dénia,… sempre havien parlat valencià. És clar que, a les escoles, era castellà. La ‘moda’ que et referia jo, que va ser els nascuts en la meua lleva, sobretot, 1959-1960, en Dénia. Dins de la mateixa família, a mi, em parlaven castellà i, entre els meus germans i pares, tots valencià… I, a mi, es dirigien en castellà. En el meu cercle d’amigues: unes, sí; i altres, no. Després, en les viles mes xicotetes de la rectoria, no va passar això: el parlaven tota la família. Ma mare, per tant, em parlava en castellà, quan era menudeta, però jo sentia tot el dia el valencià en ma casa…

En passar els anys, vaig entrar en una gran contradicció personal, perquè llegia en valencià i m’agradava la poesia, les cançons,… en valencià,… però em faltava la gramàtica per a escriure bé. Aleshores, a força d’interessar-me, vaig escrivint una llengua bonica i amada com el valencià. Totes les dites, els refranys, paraules, de ‘Rescatem paraules…’[1],... les conec, de ma mare!!! És com si vinguera ma mare darrere de cada paraula que veig…. Em recorda a ella. I viuen amb mi. Quines coses!… No em ve el record de la paraula en mon pare,… que també parlava el valencià!!! Alguna, és clar, de mon pare; però, quasi totes, de ma mare… Ma mare era filla de llaurador, amant de la terra per damunt de tot; mon pare, de dins de la vila, no li tenia l’amor tan gran com ma mare, a la terra….”.

Molt interessant aquest testimoni sobre el català, testimoni que s’ajusta molt als comentaris de Francesc Castellano sobre la matriarca,… però, en el cas del segon, en Barcelona: són molts els punts de coincidència.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] Es refereix al grup de Facebook “Rescatem paraules de l’oblit”.