Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿feien joguets per a les festes patronals? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web Malandia. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 17 de maig del 2025 ens escrigueren “Sí. La meva mare feia vestits per les nines per als Reis” (Àngels Sanas Corcoy), a què ma mare (el 17 de maig del 2015, per telèfon), adduí “Sí , sí: això era lo típic [ per a Reis]. Molts xiquets, entre ells, ton pare (1942): una caixa de sabates de cartó i un cordellet i ho podien carregar pedretes i estirava el cordell”; “A casa, no. Però recordo que, per a les festes de carrer, n’hi havia que feien paperets i serpentines” (Joan Prió Piñol), “No crec que s’hi entretinguessin. N’hi havia prou amb esquivar la fam” (Xec Riudavets Cavaller), ““Sí. Feien al carrer, ple de nines de drap, bosses, molt boniques, bufandes de roba de moltes colors per tots, rams d’espígol, romaní i, sobretot, a tot drap” (Lydia Quera), “No, crec que no. Només al mes de maig (mes de Maria): es comprava flor blanca” (Montserrat Cortadella), “Per València, no” (Joan Colera), “No. Les padrines no en feien. Lo que sí que feien era portar un ram de flors a la Verge” (Contxi Enjuanes Carrera), “Fanalets, amb els melons d’Alger. ‘Flautes’, amb la punta més tendra de les canyes; o ‘xiulets’, amb els pinyols dels albercocs” (Vicent DE LA Torre), a qui comentàrem “Jo he fet xiulets amb els pinyols dels albercocs. I, a una neboda, un trenet que consistia en unes cinc llandetes de foiegras empiulades per un fil cada vegada més curt, a mesura que ens acostem a la darrera. En gaudien”, “No hi havia costum de fer joguets” (M Pilar Fillat Bafalluy).
En el meu mur, el 17 de maig del 2025 plasmaren “No” (Montserrat Carulla Paüls).
En el grup “Paraules, refranys, cançons, rondalles i cultura popular dels nostres avis”, el 17 de maig del 2025 posaren “No. I no conec aquesta tradició” (Angelina Santacana Casals).
En el grup “Passejant pels Països Catalans i per tot el món”, el 17 de maig del 2025 de maig del 2025 afegiren “A Alacant, no” (Emili Rodríguez Bernabeu).
Finalment, ma mare (el 17 de maig del 2025, per telèfon), nascuda en 1943, em digué: “Nosaltres també féiem un walkie-talkie amb dos pots de llet. Enllaçàvem, posàvem un cordell entre els dos i jugàvem en un corralet que hi havia en casa.
Nosaltres, que érem en València, prop de l’Estació [del Nord], botàvem per Carrer Bailén a l’estació a agafar parotets”. A banda, ens tragué l’anècdota del trenet de què hem escrit abans.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
