Refranys i dites que vos ensenyaren en relació amb “madona”, o bé amb “mestressa” o amb “senyora ama”

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿quins refranys o dites vos ensenyaren en relació amb “madona” o bé amb”mestressa” o amb “senyora ama”? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

 

Quant a missatges, el 10 de maig del 2025 ens escrigueren “L’àvia va ser ‘senyora ama’, pero no li agradava: considerava els seus treballadors a la part d’ella.

Una vegada aquí [, a Catalunya,] va ser mestressa de claus molts anys. Els seus coneixements la van ajudar fins al punt que els amos d’aquí li deixaven fer i desfer. Mai va perdre el seu tarannà, ni va ajupir el cap per res” (Antonia Verdejo), a qui posí que, “Pel País Valencià, sí que se sol dir ‘Està la senyora ama?’ i ‘Està l’ama?'”. Igualment, ma mare , en relació amb aquests mots, el 10 de maig del 2025, per telèfon, em digué que el fet de deixar fer en casos així, era molt habitual i que “La persona que estava molts anys en una casa i ho feia bé, els amos li deixaven fer”. També ens enviaren aquest comentaris: “No sé si aquest refrany t’aprofita: ‘Senyora, home de la Senyora i pare del Senyoret'” (Josep Ferrer Ferrer), “No tenc records que m’ensenyessin res d’açò” (Xec Riudavets Cavaller), “Em deia que ‘La mare és l’ànima de la casa’ i ho continuo creient, tot i que avui dia molts homes són de clau, importantíssims en les llars!!!!!!” (Roser Canals Costa), “No en recordo cap, ara” (Àngels Sanas Corcoy). Adduirem un comentari de Ximo Caturla, qui toca part del tema: “‘Senyora ama’ o també ‘ama’ (Sant Joan d’Alacant). A la ciutat: ‘senyora'”“Que jo recorde, sols lo de ‘Qui paga, mana'” (Xavi Portalés), “Sí. He trobat una coneguda (una senyora gran que sé que en coneix força), li’n sóc demanat i m’ha dit un: ‘Pèl gos és coneix l’amo; i, pel gat, la mestressa'” (Antonia Verdejo), a qui agregàrem  “Bon dia, Antonia, i gràcies per la dita, que m’és novedosa. Salutacions i agraïment a la dona, de part meua.

Li pots facilitar el meu correu electrònic”.

Sobre aquesta dita, cal dir que el gos representa la part domesticada al propietari (“Ser el gos de l’amo”) i que el gat és la llibertat i l’agilitat, els reflexos. Unes paraules que reflecteixen el matriarcalisme.

Nasquí en 1971 i, fins a 1993, si fa no fa, enfront de casa, hi havia una casa d’uns dos-cents anys, i, quan s’acostava la primavera, podies veure un gos intentant agafar un gat. Llavors, el gat, més àgil, saltava cap a una finestra d’eixa casa i restava alliberat.

En resposta a això, Antonia Verdejo rematava que “Mirant bé, la meva filla té un gos (un American Stanford). És enorme. I també va adoptar un gat que mana: li fa de tot al gos jugant i mai li fet res (el gos, al gat). Li treu joguines, es posa a dormir a sobre d’ell. Sempre li dic ‘Aquest gos és ximple: d’un cop de pota, el desmunta’. I no: mai”.

Més missatges: “Hola, Lluís. Bon dissabte! Una de mestressa, però no en boca de les àvies, més aviat d’alguns pagesos:

‘La dona és la mestressa del diable’

Sense comentaris” (Nuri Coromina Ferrer) a qui plasmàrem que “El diable, per influència del cristianisme, va associat a la dona”. “A casa, era ‘mestressa’…

Només l’àvia Teresa era mestressa…

Deien d’ella, ‘Teresa, la mestressa de can Ferrer… Porta faldilles, però té més collons que qualsevol home’.

Quan s’havia de fer al poble una alguna cosa…, deien:

‘— Es necessita tenir coll…’.

— Digueu-ho a la mestressa de can Ferrer: és la que més en té'” (Teresa Maria Marquez Bartolomé).

A més, en un correu electrònic del 10 de maig del 2025, Ramona Ibarra indicava “Jo, com a filla, com a néta, com a besnéta… i tots els avantpassats, que eren de la Plana de Vic (Osona). Usaven molt sovint aquests mots ‘mestressa’, ‘mestre’. Jo, com ells, uso els mateixos mots”.

A banda, en el grup “Dialectes”, el 10 de maig del 2025 posaren una frase popular que incloïa el mot “madona” i que figurava en diferents grups de Facebook: “A Santa  Maria del Camí, Mallorca: ‘Madonaaaaa: es cul vos tronaaaa!’. Es deia d’amagatotis quan una senyora passava pel carrer…”. 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Deixa un comentari