Paraules de Lydia Quera, hui, 21 de setembre del 2024, en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920 i amb com responien davant els nouvinguts al barri:

“— Els meus avis eren de pagès i tenien una taverna, i venien el seu vi i el que collien del hort. I, a tota persona arribada, els van ajudar, fins i tot, si algú volia casar el fill o la filla i no tenien prou diners. Cap problema: els feia la festa, amb el poc donat, com un present”.

A més, Nuri Coromina Ferrer ha plasmat que, “A casa la iaia Maria, materna, en ser una casa de pagès (La Lliça) al mig de poble, tenien vaques i porcs i tenien un mosso (en Ricardo) que parlava en castellà, però era ben trempat. Hi va ser anys”.

Igualment, Francisca Farre ha afegit aquestes paraules:

“— Al nostre carrer, varen vindre andalusos amb molts fills petits i pobres. Recordo que els hi ajudaven amb roba i menjar”.

A banda, Rosa Garcia Clotet (Rosó) ens ha respost “Amb normalitat. En aquella època, els nous veïns acostumaven a presentar-se, porta per porta, per fer-se conèixer. Eren benvinguts.

De fet, a l’edifici dels pares, només hi va venir una família, la resta (eren deu pisos) eren famílies de feia molts anys i, per tant, grans.

El mateix era a l’edifici dels avis materns (aquí només hi havia set pisos).

Sempre hi va haver bona harmonia”.

En nexe amb aquest comentari de Rosa Garcia Clotet, ma mare m’ha dit “I la gent ho veu normal.

Lo més important és que, entre els veïns, hi haja bona relació”. 

Respecte a Anna Maria Taboada Ribera, escrigué “Sé que tenien bona relació amb els veïns, però crec eren veïns dels de sempre, d’anys”.

Adduirem que Montserrat Cortadella ha comentat que, “Normalment, els nouvinguts venien a presentar-se i, aleshores, a casa, s’oferien pel que els convingués”.

Finalment, Lucila Grau ha comentat “Una àvia nascuda el 1890 i acostumada a tractar més amb gent de la vila on s’havia casat, amb els obrers treballant a l’empresa familiar, que amb estrangers francesos”.

Agraesc la generositat de les persones que han respost al tema del dia.

Una frase: “Ser carn i ungla”.

Una forta abraçada.

Nota: La qüestió del tema, en relació amb dones catalanoparlants nascudes abans de 1920, era “com actuaven davant els nous veïns del barri”.