Hui hem posat en Facebook uns versos d’una cançó eròtica del llibre “Lo Molinar. Literatura popular catalana del Matarranya i Mequinensa. 2. Cançoner” (p. 259), a cura de Lluís Borau i de Carles Sancho:

“Una noia figandòria

duia la figa a la mà, 

el seu xicot, que la hi va vore [= veure],

la figa li va tocar” (p. 259).

Adduirem que, en els versos següents, la mare desaprova l’actitud del nuvi i es posa de part de la xica. Així, Ricard Jové Hortoneda (1929) ha escrit “… Sa mare, que els espiava,/ va i li diu, al seu promès:/ -No vull que a la meva filla,/ la figa li toquis més!”.

Un poc després, una dona ens ha fet aquest comentari:

 “-Lluís Barberà. Malauradament, tot això està canviant!! Per què? Simplement, el sistema és el que s’encarrega de desfer…. i posa el que volen!!”.

Quan he vist aquestes paraules, li he respost:

“-Bon dia, Pilar,

Interessants, les vostres paraules.

Tot seguit, tractaré de respondre-vos d’acord amb la recerca sobre el matriarcalisme.

En primer lloc, vos escric una anècdota de hui. De bon matí, he anat a una fruiteria i verduleria. La dependenta, castellanoparlant i nascuda en terres castellanes fa uns seixanta anys, viu en Alaquàs (l’Horta de València) de quan tenia uns quatre anys ençà, i pràcticament sempre ens parla en castellà.

Relativament prompte li he dit que, així com, en castellà, la dona ‘no té bona premsa’ (per exemple, en les cançons “La Ramona pechugona” i  “La cabra”), ‘en la versió del grup ‘Carraixet’ de la cançó ‘La manta al coll’, la cosa canvia: hi ha uns versos que diuen ‘per cinc [ quinzets] una xica (…) p’a [ = per a] dormir’.

Sí. D’acord. Algú la podria considerar matxista.

Ara bé, aquesta cançó també diu que ‘Les xicones de Xixona s’han comprat una romana / p’a pesar-se les mamelles dos voltes a la setmana’. Per això, li he afegit: ‘Les dones tenen iniciativa, ho fan en grup i no són dependents de l’home’. És més, en la cançó, a diferència de les dues en castellà, les dones no moren. O, millor dit: la lletra de la cançó ‘no les mata’. 

Llavors, com que la dependenta se sentia un poc incòmoda, m’ha respost amb una generalització: ‘En España, todos’ (com dient que, en tota Espanya, és igual, en el tema de la sexualitat, en totes les cultures). Jo, sense menysprear la dona, li he vingut a dir que no, que lo que ella tractava d’inculcar-me no era cert i sí que la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana és matriarcalista, agrade o no a més d’u.

I, com que això no es diu en les escoles, ni en els instituts, ni en els partits polítics, ni en els sindicats, ni en les universitats, etc., moltes persones es creuen que sempre ha sigut així i… en totes les cultures que hi ha en Espanya.

No obstant això, el folklore dels nostres avantpassats i vivències (i records) de catalanoparlants de segona generació o més i que les seues àvies (o bé les seues mares) havien nascut abans de 1920, ho reflecteixen en Internet (en blogs i en webs) com també moltíssimes rondalles tradicionals recopilades abans de 1932.

Avant les atxes.

Una forta abraçada”. 

Nota: Una romana és una balança.