El 3 d’agost del 2024, Contxi Enjuanes Carrera ens adduí aquestes paraules, molt interessants i en línia amb el matriarcalisme, i que hui, 4 d’agost del 2024, he llegit als meus pares .Ma mare L’he llegit hui als meus pares. El punt de vista de ma mare, molt positiu a l’home i acompanyat d’un suggeriment (en nexe amb aquesta entrada i amb l’anterior, sobre la dona i la fàbrica): posar-los a l’accés, fer-los públics.
El comentari d’ahir deia així:
“— Els meus padrins eren molt diferents. El matern es va casar amb una cosina llunyana. Abans, a pagès, es feia molt.
El padrí era un home culte, treballador i bon home. La padrina no sabia llegir; ella feia les tasques de la casa. Va criar els cinc fills, mentres el padrí, ja instal·lats a Lleida, treballava. Però, en fer-se grans, els fills van anar-se’n de casa i la padrina va caure malalta: Alzheimer.
Des d’aquell moment, el padrí es va fer càrrec de totes les tasques de la casa: ell cuinava, anava a comprar, tenia cura de la padrina i de tots els seus néts i nétes. Només jo tenia permís per cuidar-la, quan ell havia de trigar.
La padrina sempre deia que el seu home era el més guapo de tots; i jo sempre he dit que el padrí era tot un senyor”.
