A moltíssimes persones, per no dir a totes, ens han contat una rondalla quan érem xiquets,  i n’hi ha que han deixat empremta en nosaltres. Però, hui, després de consultar, per curiositat, un enllaç que m’havia escrit una persona (en relació amb una de les darreres preguntes que he fet en Facebook vinculada amb les rondalles), he entrat, per primera vegada, en la web “Cordill. La cultura de casa”.

I, vés per on, hi ha un article de què vos pose l’enllaç i, com es sol dir, gràcies a Déu, hi ha moltes persones que continuen l’estil de transmissió i de relacions que ja tenien les seues àvies, les seues mares, els seus avantpassats: el matriarcal i no, com ara, el patriarcal, tan vinculat al femellisme com també a l’anarquisme i al comunisme.

I dic que també al comunisme, perquè, a poc que u llija sobre la música, per exemple, en la Unió Soviètica (hi ha un llibre en la biblioteca priicipal d’Aldaia, una població valenciana de l’Horta de València, en què ho podem fer, sobre la música en part d’Àfrica, d’Àsia i, fins i tot, d’Oceania), podrà veure que, àdhuc, en algunes repúbliques soviètiques en què els balls tradicionals no eren col·lectius, s’obligà a col·lectivitzar-los. El vaig llegir en la segona meitat dels anys noranta.

Doncs bé, una mena de comunisme acompanya, a hores d’ara, el tema de les rondalles en llengua catalana: https://cordill.cat/2021/12/06/adeu-rondalles .

Un article interessant.