Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿perfumaven la casa amb herbes beneïdes? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüest compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, l’11 d’abril del 2026 comentaren “Sí. Posava llorer i herbes que recollia del camp, que assecava i que el dia de Ram les portava a beneir; a la mainada, la palma (com la majoria) i portava una branqueta petita a la bossa de mà o a la cartera” (Antonia Verdejo), “La casa, no, però armaris i calaixeres, sí. I feien una olor boníssima. Fins i tot, anys després de morta la meva àvia, l’olor continuava allí” (Àngel Blanch Picanyol).
En el meu mur, l’11 d’abril del 2026 posaren “Amb espígol. Posaven saquets dins els armaris, dins els calaixos i entre la roba de llit. També per Nadal. Recordo olors d’eucaliptus florits als gerros. I, a la cuina, llorer i julivert” (Rosa Canela), “Això sí que ho puc comentar. No sé si, en aquest aspecte de perfumar, però jo recordo que, a casa, com en altres cases de la vila, potser serà una procacitat, però era així.
A les cases, hi havia comunes i les latrines anaven directe a un dipòsit fet a propòsit. Cada cert temps (mig any, poso per cas) s’havia de buidar.
Recordo que el dia que això es feia, a casa, hi cremaven farigola o romaní” (Ricard Jové Hortoneda), “No” (Octavi Font Ten), “El que teníem a la porta de l’entrada, sempre, era llorer beneït, olivera i el palmó del dia de Rams . I jo continuo fent el mateix” (Lydia Quera), “Sí: amb llorer beneït Diumenge de Rams. I, en dies de forta tempesta, també en cremaven unes fulles a la llar de foc” (Rosa Rovira), “Doncs, a casa, sempre teníem herbes del bosc i en fèiem sopes, cuinats i, sobretot, tasses de begudes, molt bones!!! I saludables” (Roser Canals Costa), “Sí, però al balcó o a l’entrada, el ram del dia del Rams. Al balcó, principalment, palmes i palmons. El llorer, a dins, a casa, que també feien servir per a cuinar” (Anna Babra), “No record. El que sí tenc present és que posaven un ram de la porta d’entrada, per a protegir dels llamps i dels mals averanys” (Xec Riudavets Cavaller), “No ho sé” (Lurdes Closa), “No. Els calaixos de la roba, armaris amb un pom de plantes fetes, treballades, d’espígol” (Àngels Sanas Corcoy).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
