Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿educaven amb mel en la boca? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

**** 

Quant a missatges, el 3 d’abril del 2026 comentaren “Doooncs l’àvia Maria era molt estricta. O sigui que no era una de les seves característiques. La meva mare ja era diferent; ella, sí; però l’àvia…” (Àngel Blanch Picanyol), “L’àvia tenia molta paciència” (Lurdes Gaspar), “L’educació era, més tost, aspriva. Sense contemplacions” (Xec Riudavets Cavaller), “Bé. A casa, segons l’àvia, la mel era un remei i, cada dia, una culleradeta a la llet o al suc de taronja i aigua de frígola, camamil·la…” (Lydia Quera), “Tant el pare com la mare eren dolços i tranquils, amb les seves converses, amb tothom.

Els fills, contentíssims amb els nostres pares!!!” (Roser Canals Costa), “No. Més aviat, eren sorrudes. Van viure una època difícil amb molts fills i alguns es van morir! Però totes dues eren manaires: la paterna i la materna” (Nuri Coromina Ferrer), “L’àvia paterna, sí. I com si no ho fes” (Anna Babra), “Crec que no. És que la meva mare era posterior i, amb les àvies, no hi vaig conviure” (M Pilar Fillat Bafalluy).

En el meu mur, posaren “O amb una espardenya” (Conxeta Fortesa).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.