Vos parlaven sobre festes a la vida

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaven sobre festes a la vida? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

 

Quant a missatges, el 27 de febrer del 2026 comentaren “No, però parlava dels envelats que es feien quan era jove” (Rosó Garcia Clotet), “Les festes de la vida són les que vivíem tota la família junts a la platja, a la muntanya, al bosc, a una taula ben preparada o a la vora de la llar explicant tot el passat i el present; o una bona lectura compartida i, fins i tot, ballant sardanes i sentint la dolçor de l’acordió de l’avi amb cançons i amb cantades pels avis. Era estar com a festes de paradís” (Lydia Quera), “No” (Lurdes Gaspar), “Bé. Els naixements eren una gran festa. La família i amics, junt amb els padrins del nadó, feien una festa, moltes vegades, a casa.

Alguns tenien una entrada gran i es preparava amb cura un bon dinar.

Sortint de l’ església, els padrins, de dalt d’un balcó estant, tiràvem ametlles per a tota la concurrència del carrer, que felicitava a la família.

El carrer de Gurb era un lloc de germanor. Tothom hi era per a tot, per a lo bo i per a lo dolent. Teníem dividit el carrer en dos espais ben delimitats. Nosaltres, els del cap d’avall, érem molt ben avinguts (dels quatre cantons avall)” (Maria Dolors Sala Torras), “Com es podia abans” (Àngels Sanas Corcoy), “La veritat és que jo era massa jove per a parlar amb elles i recordar-ho” (Daniel Gros), “I tant!! Les festes de Festa Major, religioses i també les festes familiars de pares, germans i més família. Tots hi col·laboràvem!

Bonics records” (Roser Canals Costa), “No. Mai” (Angelina Santacana Casals), “Crec que, a part de les festes religioses o patronals, no en vaig sentir parlar mai” (Xec Riudavets Cavaller).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

 

****

Deixa un comentari