Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren fidels a la llengua? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 7 de febrer del 2026 ens comentaren “Sí. El meu pare va vindre de l’Aragó i mai va parlar castellà. La meva mare era de les Terres de l’Ebre. A casa nostra, no es va parlar mai castellà i així ho faig a les meves filles. La meva néta, la reny perquè canvie l’idioma” (Àngels Salvador), “Les meves ávies, com la majoria de les de les de la meva vila, pràcticament, no sabien parlar en castellà” (Montserrat Junqué Plaja), “Síí, síí, Lluís. La iaia basca parlava bastant castellà i moolt de català, tenint en compte que el marit era aragonès i que ell sempre parlava català.
Els avis materns, sempre català. Com que aquest tenia negoci, en la època franquista, canviava la llengua segons el client” (Montserrat Cortadella), “Sí” (M Pilar Fillat Bafalluy), “Sí, l’avia. I, especialment, la mare” (Joan Prió Piñol), “No en tenien, d’altra. A penes entenien el castellà i el parlaven molt malament i amb dificultats” (Xec Riudavets Cavaller), “Sííííí” (Maria Dolors Sala Torras), “La mare del meu pare, l’única que he conegut, no sabia parlar castellà” (Octavi Font Ten), “A casa, sempre es parlava català” (Margarita Pou Marfany), “Sí!!!!” (Lurdes Closa), “Sí. Només parlaven català, sobretot, l’àvia materna: li costava molt parlar el castellà, tot i que l’entenia” (Rosó Garcia Clotet), “Sí. Quasi sempre només parlaven el català” (Àngels Sanas Corcoy), “La meva àvia no és que fos fidel al català, és que el castellà quasi no el sabia parlar; l’entenia i el llegia, però parlar-lo…” (Àngel Blanch Picanyol), “I tant!!! Des que tinc ús de raó, la meva llengua ensenyada pels meus pares, avis i germans, sempre l’he estimada i l’he ensenyada als meus fills i als meus néts!!!” (Roser Canals Costa), “
En el meu mur, el 7 de febrer del 2026 posaren “Sí: pares i avis” (Montserrat Carulla Paüls), “Sí. Ho eren” (Angelina Santacana Casals).
En el grup “La Catalunya del Nord”, el 7 de febrer del 2026 afegiren “Fidelíssimes!!!” (Glòria Reverter).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
