Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, vos comentaven sobre hòmens que servien dones? Gràcies.
Hi ha un exemple en el llibre “Poesia eròtica i burlesca dels segles XV i XVI” (p. 179), de Vicent Pitarch junt amb Lluís Gimeno, en l’obra “La cric-crac”, de Valeri Puig i estampada en la ciutat de València en l’any 1556.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 3 d’octubre del 2025 ens comentaren “No” (Lydia Quera), “No” (Lurdes Gaspar), “La Vall [ d’Uixó] era menuda, mai ho han dit. Però que hi havia (i que hi ha) homes i dones ‘llepolets’ i ‘llepoletes’, és a dir, que tenen relacions sexuals amb homes (o amb dones) fora del matrimoni” (Octavi Font Ten), “Pensa que, a les cases on hi havia ‘gentils donzelles’, hi havia animals al pati i a la cort: gallines, cabres, porcs, gossos, gats, mules… I els criats ‘homes’ no tenien inconvenient a tractar-los…
Les criades eren més de cambra, d’higiene i de cuina…” (Joan Marrugat), “Jo crec que, en el fons de tots temps, hi ha aquesta sexualitat natural i que continuarà essent-ho!!!!” (Roser Canals Costa), “No. Potser, en alguna rondalla de dracs i princeses; però, com a fets reals, no” (Joan Prió Piñol), “Ho desconec” (Xec Riudavets Cavaller), “Hi havia una dona que tenia molta incidència sobre els homes. Em deia ‘Hi ha un home que té un majordom; després, dinen fora o se’n van a Barcelona o a un altre lloc” (Maria Dolors Sala Torras), a qui escriguí el 3 d’octubre del 2025, després de parlar per telèfon amb ma mare: “He comentat a ma mare que el servidor d’eixos versos podria ser una mena de majordom, però que, com que són eròtics, més aïna, és un servidor sexual i, per tant, ella marca les directrius”.
En el meu mur, el 3 d’octubre del 2025 ens plasmaren “No em van parlar mai d’això” (Teresa Maria Marquez Bartolomé).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
