Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos parlaren sobre jocs que reflecteixen el paper de la mare? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 8 d’agost del 2025 comentaren “A mi, joc com a tal, no exactament, però puc dir que, essent petit, jo tenia una nina i li netejava el cul i li posava bolquers. I mai, ni ma mare, ni l’àvia, m’ho van prohibir; al contrari, m’ensenyaven com posar els bolquers correctament” (Àngel Blanch Picanyol), a qui diguí “Molt interessant. Jo, quan era xiquet, jugava amb una cuina, fins que devia tenir uns deu anys. I ma mare no em digué res en contra” i ens agregà “Doncs, al meu fill, ma mare, per Reis, li va fer passar una cuina amb tota la fireta (tots els estris de la cuina) i es passava hores fent veure que cuinava i servia els plats”; “No gaire. No tenia gaire temps” (Àngels Sanas Corcoy), “No” (Lurdes Gaspar), “La mare sempre és una persona vital en la vida” (Roser Canals Costa), “Jugàvem a nines. I aquella mestra tenia totes les nines. Jo no era molt de cuinetes. Els nens i les nenes jugàvem al carrer: a pares i mares, a collir castanyes…” (Maria Dolors Sala Torras), “No” (Anna Babra), “Les nenes teníem naturalesa de mare, quan jugàvem amb les nines. La meva mare em va ensenyar a fer-los vestits” (M Pilar Fillat Bafalluy), “Els rols dels infants estaven molt marcats. Jo, com a mascle, mai en vaig sentir parlar” (Xec Riudavets Cavaller), “En molts jocs, hi havia un que feia de mare, que era una mena de jutge del joc” (Emili Rodríguez Bernabeu), “No. Ja el vivíem” (Lydia Quera), “No ho recordo. Probablement, serien jocs adreçats a les nenes” (Joan Prió Piñol), “Als jocs, com no fos al de papes i mames…” (Montserrat Cortadella), “Ma mare conta que elles, amb una cosina més major, anaven a Pedreguer, a les festes, en ple estiu” (MCarmen Bañuls).
Adduirem que, com escriguérem a algunes persones, en molts jocs recopilats pel folklorista valencià Francesc Martínez i Martínez (1866-1946), n’hi ha de xiquetes i, fins i tot, de xics i de xiques, en què apareix la figura de la mare, qui reflecteix el model de vida matriarcalista, respecte al grup i respecte als personatges masculins.
En el grup “Dialectes”, el 8 d’agost del 2025 posaren “Sí. Com a joc, puc dir a sembrar alls o mongetes, que ho he fet. Si no, a cosir un botó a un ninot, arreglar les vores dels pantalons; seure’m en una cadira, mentre la iaia feia arròs a la cassola o una coca de pa amb anís i pinyons, o unes seques a la llar de foc amb una olla de fang.
O ‘Vine, que, si no saps ballar, no trobaràs cap xicota’: vals, pasdoble, etc., etc.
Sí: la iaia em va ensenyar a jugar.
Sé cuinar, sé ballar, sé cosir un botó o un petit estrip…
Mil gràcies,…iaies!!!!!!” (Joan Espinosa Vendrell).
Finalment, en paraules de mon pare, amb qui parlí per telèfon el 8 d’agost del 2025, aquests jocs en què la mare té un paper important com també una enquesta que havia eixit en el 2024 sobre el feminisme en Catalunya i de què li reportàrem, representen “Respecte” (sic) cap a la dona en la cultura tradicional vinculada amb la llengua catalana: https://x.com/Marc_Aragones/status/1919301038621728968?t=Rl_sObJicZME5NHAixDYHw&s=09.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
