Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿donaven les gràcies als arbres? Gràcies.

L’arbre simbolitza la Deessa Mare i la fecunditat.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia”  ( https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

****

Quant a missatges, el 18 de juliol del 2024 i després ens escrigueren “No. No em consta” (Joan Marrugat), “Bon dia,

Totalment fora de la cultura menorquina. Els arbres eren vists d’una perspectiva utilitarista: per la fruita, la llenya, l’ ombra que poguessin donar” (Xec Riudavets Cavaller), a qui indicàrem que “Una catalana molt vinculada amb la terra i amb la natura, en un poema, diu que donava les gràcies a l’arbre. Nasqué en 1952 en zona rural”; “No” (Lurdes Gaspar),“Nooo recordo jo” (Àngels Sanas Corcoy), “En el meu cas, no” (Angelina Santacana Casals), “La mare era molt de naturalesa!! Gaudint ella, ens ensenyava a gaudir-la també nosaltres. I el bosc, dels arbres,… Eren vida!!!!” (Roser Canals Costa), “No plantaven abres a tot terreny que podien, per fer el lloc més bònic. A casa, sempre en teníem i en tenim. Els arbres sempre porten vida: ocells i natura, bonica” (Lydia Quera), “No ho recordo i crec que no” (Margarita Frau Mir), “A casa, no” (Montserrat Carulla Paüls), “No, Lluís: no t’ho sé dir” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “No ho sé. Jo sí que sóc una amant dels arbres. I honoro la conversa que segur devien tenir entre ells. L’àvia i el padrí em van portar al estimar la natura; a ells, els ho dec” (Anna Babra).

En el meu mur, el 18 de juliol del 2025 plasmaren “Bon dia,

I tant! La comunió i la gratitud a la natura era absoluta” (Quima Estrada Duran).

En Twitter, el 18 de juliol del 2025 i posteriorment ens respongueren “No, mai” (Carme Segura), “Les àvies, no les vaig conèixer. La mare va néixer el 1929. D’això de donar les gràcies als arbres, no en recordo cap comentari. No m’ha arribat” (Montserrat11091), “De l’àvia, de Barcelona i nascuda cap al 1905, no ho recordo” (Eulàlia RP).

En correus electrònic, Rosa Rovira ens n’envià u el 19 de juliol del 2025 amb aquests mots: “Bon dia,

Sí. A casa, la mare donava les gràcies als arbres pels seus fruits.

Els arbres i les plantes són éssers vius que tenen vida i agraeixen el tracte amb què els cuides. Observeu les plantes de casa: si les cuides bé, les dones menjar i beure, parles i poses música, sempre estan exuberants.

Personalment, quan vaig al bosc i agafo floretes, dic a la planta: ‘No pateixis, que les cuidaré bé. Les porto a veure la Moreneta’.

La vida dóna vida”. El mateix dia li indicàrem “gràcies per les teues paraules, que no les esperava. Reflecteixen una estima per la natura i, sobretot, un agraïment.

Em recorden les de Rigoberta Menchú, quan diu que demanen permís a la Mare i que es proposen tractar-la bé ara i per a les generacions futures”.

Finalment, ma mare (nascuda en 1943), el 18 de juliol del 2025, per telèfon, en relació amb alguns comentaris sobre la utilitat i sobre la fruïció dels arbres i, igualment, amb el simbolisme, em digué “Qui li agrada el camp, en gaudeix. Normalment, sol viure-ho de diferent manera. Com que m’he criat en una família llauradora, no puc veure un camp amb brosses.

En casa, en hivern, a penes es menjava fruita: cacau torrat, carabasses… Quan venia la primavera, hi havia peres, pomes d’agredolç, pomes d’hivern, albercocs… I, cap a setembre,  raïm d’una vinya.

Els arbres eren molt importants: per a tindre ombra, per a tindre fruits… Es volien i es respectaven eixos arbres, perquè eren una part en la seua vida, en el seu dia rere dia”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.