Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaven sobre les bruixes? Apareix en una rondalla recopilada per Antoni Ma. Alcover. Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bon cap de setmana,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 6 de juny del 2025 ens plasmaren “No creia en bruixeries. Ni jo, tampoc” (Àngels Sanas Corcoy), “La meva padrina paterna ens parlava de l’home del sac: que s’enduia els nens i les nenes que no feien bondat” (Francisca Farre), “Bon dia,
Era un tema que no els agradava comentar. Creien en la bruixeria, però no en parlaven. El que sí que es comentava era l’existència de mèdiums (‘somnàmbules’, els deien a Menorca) perquè era un fet acceptat” (Xec Riudavets Cavaller), “Bon dia,
Doncs sí. Aquí sí que l’has encertat: la padrina materna em parlava molt de les bruixes, em deia com eren, que es feien passar per dones normals, però em donava trucs per identificar-les. Fins i tot, estava convençuda que una germana seua ho era i, de vegades, venia a veure-la quan jo hi era.
I la padrina sempre se’m posava al davant i no deixava que em mirés als ulls. I, quan ella se n’anava, sempre em rentava amb aigua beneïda que tenia a casa. Deia que, així, em protegia.
Amb el temps, s’ha demostrat que les bruixes eren dones que estimaven la terra i que guarien els malalts amb els remeis que proporcionava la natura. Ara, en diuen remeis naturals i homeopàtics, però són l’herència d’aquelles dones que vivien avançades al seu temps” (Contxi Enjuanes Carrera), “Res” (Lurdes Gaspar), “Que estaven molt a prop” (Rafel Oliver), “Bon dia!!
Mumare és de 1933. No record que parlàs de bruixes i no vaig conèixer ses meves padrines.
Qualque pic pens que sí que he sentit a contar alguna cosa a ses veïnades majors” (Marga Sans), “Quan érem petits i fèiem alguna bestiesa, ens deien que vindrien les bruixes i que ens agafarien i ens portarien a la seva cova.
De grans, la iaia explicava que les bruixes solien ser curanderes. Ajudaven bastant a parir les dones quan tenien un fill. Tenien remeis, ungüents , herbes per a qualsevol mal. Eren dones molt independents i sàvies” (Mercè Verdaguer Tarrés). Afegirem que, eixe dia, a moltes persones, responguérem “Si llegim llegendes sobre bruixes (com ara, el llibre “Bruixes a la Catalunya interior”) i captem el simbolisme, tenen molt a veure 1) amb l’erotisme i 2) amb quan, a partir del segle XVI (i, més encara, amb la introducció de la Inquisició castellana en la Corona Catalanoaragonesa), les dones foren relegades i marginades en moltes professions que havien portat, majoritàriament, elles. Això, encara perdurava en el segle XIX i més”, “Bon dia, Lluís,
Si no recordo malament, eren per fer por (com l’home del sac); només que, a aquestes, les pintaven com molt lletges, totes negres i amb berrugues al nas i amb una escombra ‘màgica’ que s’emportava als nens que no feien bondat: en el meu cas, la iaia em deia ‘Si no t’ho menges tot,….'” (Montserrat Cortadella), “Que eren éssers roïns i que feien maldats… De fet, quan, en la vila, hi havia una dona mala i rara, li deien que era una bruixa” (Carmen Mahiques Mahiques), “Que n’hi havia” (Montserrat Carulla Paüls), “Bon dia,
Sobre les bruixes, la mare ens deia que hi havia bruixes bones i bruixes dolentes.
Ella era de la comarca de les Guilleries ( terra de bruixes) i sempre deia la dita: ‘De Querós fins Arbúcies, dotze cases, quinze bruixes'” (Rosa Rovira), “La meva només explicava rondalles çls i feia que no feien por . Ells no creia en la bruixeria. Sempre havíem cregut en les remeieres” (Anna Babra), a qui comentàrem “Jo mai he contat a xiquets rondalles de por. Ho he considerat poc pedagògic”, “Segons l’àvia, les bruixes existien: bones i dolentes, com un ciutadà amb un talent de fer el bé (o el mal) a la gent. De fet, sempre deia ‘Jo sóc com la bruixa bona: cuidant els meus néts amb les meves herbes i cap metge necessitem'” (Lydia Quera).
En el grup “Records del nostre passat”, el 6 de juny del 2025 posaren , “A mi, la meva bestia el nascuda al 1915, la veritat és que no m’explicava res sobre bruixes o sobre éssers màgics. Potser perquè era a ciutat i no al món rural. La meva àvia paterna, nascuda a Barcelona al 1900, però vivint a Paris part de la seva vida, sí que creia en l’espiritisme i en la comunicació amb el més enllà” (Mar Sansano Val).
Finalment, en Twitter, el 8 de juny del 2025 escrigueren “Del meu record, mai van parlar de bruixes” (Irene Cots Morral).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
Nota: Adjuntem una foto de l’obra sobre bruixes esmentada (p. 20). L’autor és Jordi Torres i Sociats i fou publicada per Farell editors en el 2002. Adduirem que, com he escrit a Contxi Enjuanes Carrera, “Per l’any 1995, una mestra de Magisteri, em recomanà dues obres sobre la història de les dones. En aquesta (‘Història de les dones’, en castellà, de Georges Duby junt amb Michelle Perrot, https://www.casadellibro.com/libro-historia-de-las-mujeres-ed-estuche/9788430622320/7127018), que era en la biblioteca pública de la vila on jo vivia, viu que les dones havien tingut un paper molt important entre els segles XI-XIII i que el Renaixement només fou positiu per als hòmens.
Aquella mestra no em parlava d’apoderament, ni de res semblant: simplement, em reportà i hi estic agraït.
Jo tenia uns vint-i-quatre anys”.
