Vos comentaven sobre el perdó

Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaven sobre el perdó?  Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web “Malandia” (https://malandia.cat). A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

 

En el meu mur, el 13 de juny del 2025 posaren “Ens deien que era bo perdonar, però que ens servís d’experiència” (Quima Estrada Duran), “Sí. És bo perdonar, però l’experiència no l’oblidaràs. Per tant, sóc partidària del perdó, però hi ha experiències que, com les que vaig patir jo, per ser massa bona i massa bondadosa, que, tot i perdonant, mai ho oblidaràs. I continuo perdonant” (Ramona Ibarra), “Bon dia,

Tot i ser dones molt religioses, el seu caràcter els impedia cap mena de perdó. Eren dones molt rectes” (Xec Riudavets Cavaller).

Quant a missatges, el 13 de juny del 2025 plasmaren “Sí: quan ens castigaven” (Àngels Sanas Corcoy), “Doncs, a casa, sempre es perdonava tot” (Roser Canals Costa), “Ma mare mai: no sabia perdonar” (Josep Ferrer Ferrer), “La meva àvia o ma mare perdonaven, però mai oblidaven i sempre afegien la dita ‘Nostre Senyor té un bastó que pega sense fer remor'” (Àngel Blanch Picanyol), “Sí: la mare tenia sagrat això” (Àngels Salvador), “A mi, res de res!” (Angelina Santacana Casals), “Que s’ha de saber perdonar, però no oblidar” (Joan Prió Piñol), “Que era nessari perdonar, però no oblidar: que tot te un cost” (Lydia Quera), “A casa, mai ens havien parlat del perdó; suposo que érem bons minyons i no gaire religiosos” (Rosa Rovira)-

En el grup “Cultura mallorquina”, el 13 de juny del 2025 ens digueren que, “A jo, em deien ‘Si Déu perdona a tothom, també ho hem de fer, perquè no hem de voler esser més que Déu” (Francisca Noguera Bordoy).

Finalment, ma mare, el 13 de juny del 2025, per telèfon ,ens digué “La mare [nascuda en 1910, ] no era amiga de jutjar a ningú”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Deixa un comentari