Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos educaven a respectar els nens de les dones embarassades? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

****

En el meu mur, el 25 d’abril del 2025 posaren “Sí. A la meva generació, ens educaven a respectar a tothom” (Montserrat Carulla Paüls).

Quant a missatges, el 25 d’abril del 2025 escrigueren “Mai recorde que em parlaren d’aquestes coses. No era comú i sí tabú.
Però cert que hi hauria molt de respecte. Segur” (Tonet Escrivà), “Quan jo era petitano sabíem ni que les dones estiguessin embarassades. Les dones dissimulaven el seu embaràs amb robes amples i la quitxalla ens havíem d’imaginar que els nens venien de qui sap on…” (Maria Mercè Piazuelo Fàbrega), “Doncs sí. S’havia de tindre molt de cura amb les dones embarassades i amb els nadons. No ens podíem atansar si no teníem les mans netes i, si estava refredada, no em podia atansar” (Contxi Enjuanes Carrera), “Totalment. A casa, el respecte era ensenyat, fins i tot, a primera hora que estaves a punt per anar a l’escola. I, a una senyora embarassada, molt compte en passar al seu costat i, amb un, ‘Bon dia’, ‘Bona tarda’ i ‘Bona nit’. Així érem” (Lydia Quera), “És clar; normal” (Angels Sanas Corcoy), “Sí. I tant!” (M Teresa Hortoneda, nascuda en 1931), “Més que respectar, hi havia com una mena de tabú. No s’hi podia jugar o fer broma” (Xec Riudavets Cavaller),“En absolut. A més, en deien ‘prenyades’. Ni tan sols ‘embarassades'” (Isabel Esteve Bertomeu), “Sempre compartit amb persones responsables. Ha estat, està i estarà un plaer!!!” (Marcel Pujol Bassachs), “Oh!, i tant!! Era viure amb amor cap els infants, les mares ii els pares!!!!” (Roser Canals Costa).

En el grup “Història, llengua, cultura, folklore i política de la Nació Catalana”, el 25 d’abril del 2025 plasmaren “Els meus pares em varen educar a respectar a tothom! Sobretot, la meva mare (1918 ) tenia especial mania que tractéssim a la gent de vosté!” (Encarnació Sanchez).

Finalment, ma mare, per telèfon, el 25 d’abril del 2025 em digué “Podia ser un tema tabú. Sí la veien, per exemple, en un autobús, deien ‘Deixa-li el seient’. Hi havia qui seria més mirat que altres”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.