Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos educaven perquè no vos deixàsseu arrossegar per grups o bé per modes? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web, amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, l’11 d’abril del 2025 ens escrigueren “Sí. L’àvia, sobretot, ens deia que havíem de ser nosaltres mateixos,vestir com ens agradés, no deixar-nos manipular per ningú en la manera de pensar, ni de fer, encara que anéssim contracorrent, que no fos lo que, pel temps, tocava fer o ser” (Antonia Verdejo), “Sí. Abans, no hi havia tanta maldat. Quasi tots els dies estava ocupada: anava a aprendre de cosir” (Àngels Sanas Corcoy), “La meva mare va néixer al 1903. Sempre va deixar-me vestir com volgués. És clar que jo procurava fer-ho amb coherència. Estic molt contenta de l’educació de la mare!!!” (Roser Canals Costa),  “La mare pense que deixaven molt al temps que vivien: la dictadura… I, és clar, estàvem en mans de l’Església i de la ‘Falange’. Encara com no li van fer massa cas i vam triar el nostre camí… i poguérem despertar-la. És el que pense, i em demane: ¿podia fer ella altra cosa?” (Josep Ferrer Ferrer), a qui comentàrem “Gràcies, Josep, per les teues paraules, i bon dia,

Quant a si podia fer res, és clar que, durant una dictadura, hi ha més limitacions i no és un règim precisament obert.  

En qualsevol cas, nosaltres tenim la darrera paraula. 

Ara hi ha accions que recorden la Segona República en temes relacionats amb l’Església i, al meu coneixement, la història hauria de servir per a respondre millor en cada moment”, “Sí: sobretot, les padrines… Sempre em deien que no em deixés influenciar per ningú. Diguem que tenia cap per a pensar lo que feia; i, si m’equivocava en alguna decisió, era per aprendre. Aquest consell el continuo practicant” (Contxi Enjuanes Carrera), “Segur que aquest avís era un dels temes que es deuria parlat a les cases de les famílies… Sobretot, amb el canvi radical que es produïa de la societat rural a la societat industrial. Segur que més d’una baralla s’havia de produir per aquests temes, en certa manera, revolucionaris. Aquest era l’esperit  catalanista… Guardar el tresor de la llengua i de la nostra nació, després d’anys d’abandó per culpa de les dictadures i de les lleis espanyoles” (Daniel Gros), “Les moralitats de les dones d’aquella època eren ‘ad hominem’ i, com a molt, et deien que podies acabar així o aixà” (Joan Colera). Cal dir que “ad hominem” significa un raonament que s’empra per contradir algú, atacant el caràcter o, com ara, els costums de l’adversari. Més escrits: “No en tinc coneixement d’això per part de les iaies. Més aviat, havien de procurar per la seva vida, al dia a dia, que no ho tenien fàcil” (Nuri Coromina Ferrer), “Doncs sí. Tant la mama com la iaia sempre havien dit el mateix: ‘Siguis tu i no et deixis influenciar per res, ni per ningú’, ‘La moda no incomoda, però fes-la teva: no copies’. I així ha estat.

Amb la néta, el sistema està costant” (Montserrat Cortadella), “Ni l’àvia Teresa, ni la mama, mai em dir res de moda, de deixar-me arrossegar per ningú. Segons qui (o quins) sí. Això, m’ho recalcaven molt…

Em van ensenyar a saber-me defensar…” (Teresa Maria Marquez Bartolomé), “Jo, mai: un cop casada” (Lola Carbonell), “No és el meu cas” (Josep Castiñeira Cots), “Sí. L’àvia ho feia. Era molt intel·ligent, respectuosa i reflexiva. Sort d’ella” (Anna Babra).

En el meu mur, l’11 d’abril del 2025 afegiren “Prou feina tenien elles. Les modes mai m’han interessat, sempre he estat INSUBMISA I TRANSGRESSORA. ‘Esperit lliure’, en diuen” (Maria Dolors Franquet Calvet), “No, llevat de religions alienes o Opus Dei o grups comunistes i anarquistes com els que van matar i cremar familiars. Dels grups espanyolistes, ja ni en parlaven; i, a en Franco, l’escopien. Tot quedava clar” (Joan Claparols Vilamanyà).

En el grup “Antropologia UAB”, l’11 d’abril del 2025 plasmaren “Normalment, les mares tenen (gairebé totes) la tendència d’avisar, sempre a fi de bé. La meva no era massa pesada, però sempre anava ‘Mira amb qui vas…’, ‘Ja la coneixes prou?’. De la moda, deia que no s’havia de seguir,… al peu de la lletra: només escarnir-la” (M Teresa Hortoneda, nascuda en 1931).

En el grup “Records del nostre passat”, l’11 d’abril del 2025 comentaren “Sí. La mare era molt estricta en aquests temes” (Montserrat Carulla Paüls).

En el grup “Dites, refranys i cultura popular catalana”, l’11 d’abril del 2025 ens posaren “Ens educaven a fer bondat i a actuar com cal en cada ocasió” (Josefina Besora Oliva).

Finalment, ma mare, l’11 d’abril del 2025, per telèfon, em digué “Ma mare deia ‘Moda: yo te aborrezco’ [‘Moda: jo t’avorresc’].

Lo normal de les mares era aconsellar, però, després, deixar un marge de confiança. Ma mare deia, en relació amb mi: ‘La meua filla [Consuelo, 1943] va a València i porta diners. Jo dic que, si me l’ha de pegar, me la pegarà: vaja a València, vaja a Torrent’. Després, si eixa persona et respon: dóna-li corda, [posa-li-ho fàcil].

Per a mi, lo més important és sentir-te de gust i actuar de gust”. Torrent és una vila a uns 6km de la ciutat de València.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.