Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre l’arribada de la nit, sobre les postes? Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 26 d’abril del 2025 plasmaren “A mi, no. No recordo gens. Però el meu pare pintava quadres: o es veia com era matí o cap el tard” (Àngels Sanas Corcoy), a qui comentàrem “La vesprada (el dia ben avançat) és un dels moments que més apareix vinculat amb la dona i amb lo femení com també ho fan la tardor i l’hivern”, “No ho recordo” (Joan Prió Piñol), “No. No ho recordo pas…
D’aquests fets ‘sentimentals’, no se’n parlava” (Joan Marrugat), “M’has fet recordar, que la padrina a l’hivern, aquells dies de boira espessa (sóc de Lleida), quan queia la nit, es posava neguitosa i patia si havia de tornar sola a casa. Deia que, a les nits de boira, sortien els esperits” (Contxi Enjuanes Carrera), “La nit era misteri, perill, se’n parlava poc. La nit era per dormir” (Xec Riudavets Cavaller), “Per descomptat. De nit, fèiem poesia amb la lluna, la miràvem molt de temps. l besots, a dojo. I, al matí, cantàvem la bona cançó del matí: ‘Matinem i, si matines, tot aconseguit amb alegria, tot el dia'” (Lydia Quera), “I tant ! La meva àvia (‘padrina’,  doncs era mallorquina), em cantava: ‘Hora baixa, post el sol, plorinyava un infantó…’. Fonèticament, em podria atansar més al mallorquí. Parlo del 1950 aproximadament. Ella no parlava castellà i jo vaig ampliar el vocabulari català gràcies al mallorquí” (Enric Benagues i Jener).

En el grup “Dites, refranys i cultura popular catalana”, el 26 d’abril del 2025 posaren “Sí. ‘Qui canta a la taula i xiula al llit, no té el cervell gaire eixerit'” (Rosa Canela).

Finalment, ma mare, el 26 d’abril del 2025, em digué per telèfon “Els xiquets: en la taula, menjar; en el llit, a dormir”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.