Festes i festivitats

En l’obra “De la marina i muntanya (Folklore)”, del folklorista valencià Adolf Salvà i Ballester (1885-1941) i edició a cura de Rafael Alemany, exposa sobre la festa de Sant Antoni, la qual tinguí ocasió de viure i de captar-hi l’esperit comunitari i el matriarcalisme. L’autor diu així:

“A 13 de gener. Festa desapareguda fa moltíssims anys. A l’església feien missa i sermó, costejada pels devots del producte de dos porquets, que es deien porquets de Sant Antoni, que anaven solts pels carrers, donant-los de menjar els veïns liberalment. L’Ajuntament tenia una quantitat consignada de festes i, així, es llig d’acord amb pres en sessió de 10 de juny de 1877: ‘que la quantitat de 40ptas. 50ctms. Investides en la festa de Sant Antoni Abat,… s’apliquen al capítol de despeses imprevistes’”. Antigament, hi havia costum de beneir les cavalleries durant eixe dia, costum que ha desaparegut fa moltíssims anys i no hem conegut.

Per la vesprada, feien balls i el joc de què es parla en els Jocs. Tot s’ha perdut” (pp. 238-239).

Cal dir que aquestes paraules (les administratives estaven en castellà i les hem traduïdes) no són vàlides per a moltes poblacions de l’Horta de València, on, en el darrer quart del segle XX i en la primera dècada del segle XXI, es feia molta festa amb motiu de l’arribada de la festivitat de Sant Antoni “el del porquet”. Així, primerament, una falla de barri (sovint, el mateix dia) i, més avant, el cap de setmana més pròxim, desfilaven cavalls i es feia benedicció de tota mena d’animals, sobretot, de cavalleria i domèstics (especialment, gats i gossos junt amb ocells). I, perquè no coincidissen entre diferents viles de la mateixa comarca (com ara, Torrent, Alaquàs i Aldaia, en la de l’Horta de València), la desfilada tenia lloc en distints dies.

Adduirem que, en la nota 2 que exposa el folklorista, relativa a la festa de Sant Antoni, podem llegir que “Al dia de Sant Antoni de gener, o del Porquet, en Tàrbena, fan festa, amb sermó, i música i processó; cordada, el segon dia; i, el primer, feien debanadora. No trauen les cavalleries del corral, sinó per a beure, però no els fan fer faena.

Abans, hi havia també el porquet de Sant Antoni, que anava pel poble i mantenien els veïns; per la nit, s’arreplegava a casa el Clavari. Li posaven una campaneta al coll. Desaparegué, per 1926, aquest costum.

En Callosa, també hi havia costum del porquet solt amb una campaneta al coll.

En la Nucia, diu que, abans, al dia de Sant Antoni, portaven la imatge i l’entraven al corral perquè fóra vista pel cavall”.

Una altra festa recopilada en aquesta obra pel folklorista Adolf Salvà i Ballester és la “Pasqua Florida” (p. 249). Així, comenta que “Per la vesprada, bereneta, anant tots els xiquets i molts majors a menjar-se la mona a les eres de batre, portant aquella i l’ampolleta del vi i altres viandes en un cabasset, de poc temps ençà; abans, ho duien nugat en un mocadoret. Lo clàssic era la mona, un congret o magraneta de pa, un trosset de llonganissa, una taronja i un cèntim de tramussos i cacaus (…). Fadrins i fadrines, aprés la bereneta, ballaven i cantaven acompanyats de guitarres; altres fadrins volaven milotxes o catxerulos. Lo mateix es feia a la vesprada dels altres dos dies”.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Bon Diumenge de Pasqua i bones festes de Pasqua.

Nota: Ací teniu un vídeo amb una de les cançons tradicionals valencianes que se solen cantar Diumenge de Pasqua: https://youtu.be/s-ltvaByaw8?feature=shared.