Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, acceptaven que els parlàsseu amb franquesa? Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web Malandia. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 28 de març del 2025 posaren “Sí. A casa, no sé, que potser eren tot dones, perquè hi avia la iaia (vídua), la mare, la meva germana i jo i les tietes. I nosaltres també hem tingut filles: sempre hem parlat amb molta claretat” (Àngels Salvador), “A casa, l’àvia materna (1904-1988) valorava la franquesa…
L’àvia paterna (1888-1974) era poc instruïda i sorda i hi parlàvem poc…” (Joan Marrugat), “El diàleg entre els pares i els fills era quasi inexistent. Es feia el que deia el pare. De vegades, l’opinió dels fills s’escoltava. Però molt de vegades” (Pilar Ortiz De Paz), “Que va! Ni pensar-ho! I, a més a més, tampoc et deixaven escoltar cap conversació de majors” (Reme Canet), “No” (Rocío Cuki), “Depén de l’edat i del tema” (Josep Ferrer Ferrer), “A casa, sempre es parlava directament tot problema o dubte tingut. Clarament. L’àvia sempre deia que, si teníem la valor de la qüestió, mereixíem, resposta clara. I jo segueixo el mateix tarannà” (Lydia Quera), “Sí: sempre amb franquesa i amb la veritat pel davant” (Rosa Rovira), “Sí. Amb franquesa i amb respecte” (Xavi Portalés), “Sí. La tinc en compte” (Oreto Doménech Masià), “Parlàvem amb normalitat, però tampoc hi havia grans converses; sobretot, quan érem més grans” (Rosó Garcia Clotet), “Més aviat, preferien la discreció i els sobreentesos” (Xec Riudavets Cavaller), “Jo, a casa, sempre el pare o el germà.
Ja casada, a casa meva, la manaire era jo. Rm varen donar carta blanca” (Lola Carbonell), “Si et refereixes que li diguérem la veritat, no sols ho acceptava sinó que ho exigia” (Josep Fontestad Molina), “Bon dia, Lluís,
Quan era moolt joveneta (deu o onze anys), quan volia demanar res que ja sabia que era un xic complicat i m’acostava a la mare i la iaia i començava a donar voltes…, em deien ‘¿Vols dir, d’una vegada…? Desembussa’.
Però, en lo sexual, la mare era mooolt tancada si demanava alguna cosa, se’n anava per les rames. La iaia era molt més oberta en aquest tema” (Montserrat Cortadella), “Hi havia temes que no és tocaven: el relacionat amb el sexe” (Joan Prió Piñol).
En correus electrònics, el 28 de març del 2025 plasmaren “Si, Lluís. Ma mare era una persona bona, una persona que acceptava la franquesa, i mai vaig tenir per a dir-li res d’ella” (Ramona Ibarra).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
