Prosseguint amb el poema “Triptic”, plasmat en l’obra de Cipriano Ibáñez Chisvert, també posa

“III

 

En el descans, prop de mi,

el cantar d’una tonada

d’infantesa pastoril[1]

va rodant per la muntanya.

 

‘-Pastoret, bon pastoret,

tu que vius en la cabanya

i portes els borreguets

per les trotxes[2] d’esta Serra…

 

Dis-me, puix, bon xavalet,

¿a on podré beure l’aigua

i apagar la meua set

del cristall d’esta muntanya?’”.

 

 

És a dir, la dona es dirigeix al pastor, per demanar-li. A més, apareixen dos personatges interessants: la dona en nexe amb la terra i el pastor (ací, capellà) que fa camí, un passatge en què ella va unida a lo matriarcal i ell ho fa a lo patriarcal.

Ara bé, en acabant, la dona li diu on podrà beure ell i, de pas, el salva:

“¿Vol beure, Pare, vosté,

de les fonts, la millor aigua

que naix, tot ensems, arreu,

en Serra de Mariola?

 

Mire: en aquell raconet

on s’arruga la muntanya,

com cristall de pur argent,

brolla fina i fresca l’aigua”.

 

 

És més: tot seguit, com captem, ella és de la terra, la coneix i el guia. Així, li fa de mare i, a banda, li diu

“Vinga: l’acompanyaré,

no siga que esvare i caiga;

anem poquet a poquet

a l’aigua tan desitjada.

 

Mire: bega del xorret[3]

que naix de la penya brava.

Bega com els borreguets

que abeuen sempre d’esta aigua.

 

¡Gràcies, gràcies, pastoret!

De la mà, ahuecant la palma[4],

als llavis, porte a glopets

l’aigua fresca, l’aigua casta”.

 

 

Després, la dona comenta

“El pastor se’m despedix;

cantant retorna a sa casa.

Els borregos i cabrits,

camí de la humil cabanya”.

 

 

A continuació, intervé el pastor, ja guarit, en senyal d’agraïment a la terra (ací, a la Serra de Mariola, qui, simbòlicament, salva l’home):

“Quan davallava el camí,

a la Verge, li cantava;

perquè em semblava lo lliri

d’aquesta aigua pura, casta.

 

¡Mariola! ¡Mariola!

Serra ampla, llarga, brava…

Enjamai oblidaré,

de tes fonts, la millor aigua”. 

 

Aquests versos, àdhuc, ens poden evocar la gratitud cap a la Mare Terra i, de pas, cap a lo tel·lúric, dos trets associats al matriarcalisme.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

 

Notes: [1] Castellanisme, en lloc, com ara, de “pastoral”.

[2] Castellanisme, que vol dir “camí estret”.

[3] Castellanisme, en lloc, per exemple, de la forma genuïna “raget”.

[4] Mot castellà que equival a “buidar”.