Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿de quines celebracions tradicionals entre el dia de Nadal i la Nit de Cap d’Any vos parlaven?
Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any Nou.
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 27 de desembre del 2024 i posteriorment plasmaren “Bon dia,
A casa, quan era petita, em feien cagar el tió” (María Carmen Badia Prats), “La celebració genuïna era Nadal. De Cap d’any, ni en parlava. Molt secundàriament els Reis” (Xec Riudavets Cavaller), “Dia de Nadal i Sant Esteve” (Rafel Gelabert), “Bon dia, Lluis,
El dia dels Sants Innocents, tant la mama com la iaia em donaven idees. Fins i tot, m’ajudaven a elaborar-les” (Montserrat Cortadella), “La mare em parlava, de Nadal, de Sant Esteve, dels Innocents i dels Reis” (Daniel Gros), “Nadal i Sant Esteve” (Roser Tomàs),“Quan érem petits, ens parlaven de totes les festes, de vegades, en forma de contes inventats per elles mateixes i, per això, sempre eren diferents” (Rosó Garcia Clotet), “Amb la meva àvia, nascuda entre el 1900 i 1903, gairebé no celebràvem la Nit de Nadal; però la resta, sí. Alguna vegada havia anat a la Missa del Gall.
Nadal, amb el pessebre.
La meva mare feia les muntanyes amb guix i, després, les pintava amb aquarel·les, fent la terra i la neu i, pel damunt, posaven casetes petites i arbres. Amb paper d’embalar, pintava el cel blau i alguns núvols blancs,i el posava a la paret com a fons. I feien un riu amb aigua de veritat que corria enmig de la molsa verda.
Per a dinar, feia entremesos, escudella i carn d’olla, gall dindi o pollastre farcits al forn, gallina pintada o capó. I el típic torró, cava i neules.
Per Sant Esteve, feia els canelons aprofitant les restes de Nadal.
El dia vint-i-vuit, Sants Innocents, ens feia les llufes per a penjar a la gent del carrer.
La Nit de Cap d’Any ens feia un sopar més lleuger, amb entremesos, llagostins i no recordo què més. El raïm i el meu pare: tocava les dotze campanades amb un gong o amb una cassola. Alguns cops les fèiem amb les campanades del rellotge de l’Hospital de Sant Pau, que el teníem al darrere. Posàvem serpentines i espantasogres per fer festa. D’això, ja fa més de setanta anys.
Aquestes festes les celebràvem gairebé només amb àpats” (Lui Sarrià).
El 27 de desembre del 2024, en correus electrònics, ens posaren “El tió de Nadal, a Mallorca, era una soca gran d’arbre que havia de durar totes les festes de Nadal, Cap d’Any i Reis sense ser apagat. Havia de ser gros i molt sa.
Al vespre del dia de Nadal, en sortir de Matines, bevien xocolate i, més antigament, salsa de Nadal mullada amb coca bamba. Encetaven el torró i cadascú a ca seva” (Miquel Vila Barceló).
En el meu mur, 27 de desembre del 2024 escrigueren“Bon dia,
Entre Nadal i Cap d’Any, parlava el vint-i-vuit,de les innocentades, per penjar les llufes a l’esquena; i, del dia trenta-un, anar a veure l’Home dels Nassos. El 31 de desembre ens deien ‘Avui, veureu l’Home dels Nassos, que en té tants com dies té l’any'” (Rosa Rovira), és a dir, com dies restaven per a acabar l’any. A més, Montserrat Carulla Paüls li comentà “Rosa Rovira: lo mateix la meva mare, nascuda el 1921”. Igualment, M Teresa Hortoneda (nascuda en 1931) afegí “Del Cap d’Any, només del dia, pel dinar. Quan vaig ser adolescent, van començar a fer també de la Nit de Cap d’Any, però no sopar, només lo dels grans de raïm…
El dia de Reis era molt important!!!”.
I, en Twitter, plasmaren “De Nadal” (Alegria).
Finalment, ma mare, per telèfon, el 27 de desembre del 2024, ens va adduir en relació amb un home molt major i molt bé, possiblement, nascut en els primers anys del segle XX: “El dia de Nadal, cada u, dinava en sa casa i, després, anaven a ca l’avi”. Després de morir, també fan un aplec: “I ara van a casa d’un cosí” d’aquest avi.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada i Bon Nadal i Venturós Any 2025.
Nota: Sobre l’Home dels Nassos en el País Valencià, el 27 de desembre del 2024 trobàrem alguns escrits en què copsem que encara perviu. Com ara, en aquests enllaços:
https://www.diarilaveu.cat/apunts/home-dels-nassos-la-festa-ancestral-que-torna-277080
