Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿quines cançons de Nadal tradicionals de la terra vos ensenyaven?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís Barberà i Guillem

 

****

Quant a missatges, el 21 de desembre del 2024 i posteriorment ens escrigueren “Bon dia, Lluís,

A casa, es cantava molt el ‘Caga, tió’. La iaia el sabia tot; i, després, les tipiques nadales de sempre” (María Carmen Badia Prats), “Cançons per Nadal, les vaig ensenyar jo, ja que tenia una mestra que cantava a l”Orfeó Català'” (Montserrat Cortadella), a qui demanàrem “¿no te n’ensenyaren, Montserrat?” i ens adduí “No. Les típiques que tothom sap a que ve Nadal”. Més avant, ens afegí “No. Les típiques que tothom sap ara que ve Nadal.

‘Allà, sota una cova,

va néixer un Jesuset, nuet, nuet.

És fill de mare verge 

i està mig mort de fred,

pobret, pobret,…

i està mig mort de fred'”; “El ‘Caga, tió'” (Francisca Farré), “La meva àvia em cantava

‘Què li darem a n’el Nen de la Mare,
què li darem que li sàpiga bo:
panses i figues, nous i olives,
panses i figues i mel i mató’.

És més llarga, però no en recordo més” (Lui Sarrià), a qui el 22 de desembre del 2024 li n’enviàrem unes fotos (lletra i música) de com figura en l’obra “Llibre de cançons. Crestomatia de cançons tradicionals catalanes”, de Joaquim Maideu. Una altra resposta fou “‘— A Betlem, me’n vull anar.

Vols venir, tu, rabadà?,

vols venir, tu, rabadà?’.

‘— Vull esmorzar’.

‘— Pel camí, esmorzarem

i, a Jesús, adorarem

i,a Jesús, adorarem’.

‘— Massa i neu’.

‘— La neu que, pel camí, hi ha,

la calor ja la fondrà,

la calor ja la fondrà’.

‘— Oh!  I la que fa?'” (Ma. Teresa Hortoneda).

Tot seguit, exposem una cançó, “Toca el campanari blanc”, la lletra de la qual traguérem entre ma mare, la seua germana i jo en desembre del 2019 i que publiquí en Facebook el 9 de desembre del mateix any.

Els l’havia ensenyada el compositor, pianista i mestre de música valencià Agustí Alaman i Rodrigo (1912-1994, https://memoriavalencianista.cat/biografies/alaman-rodrigo-agusti), defensor i promotor de la llengua vernacla: “A set o huit anys, [cap a 1950 o 1951,] era quan la cantava; la meua germana, dotze o tretze. Assajàvem en un espai que hi havia al convent. Ell vivia en el mateix edifici on era l’escola, d’unes monges basques. Del pis estant, tenia una connexió amb la parròquia.

Ell no tolerava que la gent de peu li parlaren en castellà. Potser, a les monges,…. ‘¡Xurros!, ¡Xurros!'”.

 Diu així:

“TOCA EL CAMPANARI BLANC

Toca el campanari blanc,

anem tots plegats a missa,

toca el campanari blanc,

anem a adorar l’Infant.

 

I nasqué sense aparat,

en un modest estable,

i nasqué sense aparat,

sense bolquers, bressol, ni draps”. 

A continuació, posem un enregistrament de com la cantí (la recordava prou) el 21 de desembre del 2024, d’acord amb com em digué ma mare que sona.

 

 

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.

Bon Nadal i Venturós Any 2025.