Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre les actituds de persones que pretenen impressionar?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem

****

Quant a missatges, el 29 de novembre del 2024 i posteriorment ens posaren “No” (María Carmen Badia Prats), “No ho recordo” (Rosó Garcia Clotet), “No” (Xec Riudavets Cavaller), “Bon dia,

La mare no en feia gaires de comentaris sobre aquesta gent, el que sí ens deia: ‘Amb aquesta genteta, val més no tenir-hi cap tracte'” (Rosa Rovira), “Bona nit, Lluís,

Tant la mama com la iaia deien: ‘Era (o Eren) un mort de gana; i ara, un ‘echao pa’ lante’. ‘De porc i de senyor, se’n ve de mena’.

La besàvia deia: ‘Rasca, rasca que,sota l’escata, hi ha la veritat’.

Una abraçada” (Montserrat Cortadella), ” Sí, i tant!!!” (Daniel Gros), “‘Ser de la polla rossa’, a Castelló. ‘Ser un milhòmens’, a València.

Ser un milhòmens era anar de valent i de mascle alfa per la vida, un macarra. També, quan algú era menut, però se les donava de paio dur, que, evidentment, era irònic. O un xiquet volent fer-se el valent” (Joan Colera).

Sobre l’expressió “Ser de la polla rossa”, cercant “polla” en el DCVB, podem llegir “Esser fill de la polla rossa: esser molt sortat, tenir bona vida, lliure de preocupacions (val.). N’hi ha que completen la locució dient fill de la polla rossa i del gall favat (Val.)”.

Aquesta paraula fa referència a la gallina jove i, per semblança, a una joveneta. Així, com ens digué mon pare, el 29 de novembre del 2024, per telèfon, era usual dir “‘Com va la polla?’. La polla era una xica jove. ‘I, per a la polla, esta, ¿comprem alguna camisa o algo?'” digueren, quan la mare de mon pare i una altra dona de la família se n’anaren a la ciutat de València a comprar una camisa per a la germana de mon pare. A més, ens cantà uns versos d’una cançó popular valenciana, coneguda, la qual diu “Alça l’aleta, polleta, / no em picaràs pollastret”.

Finalment, mon pare m’adduí que “ser un milhòmens” significava “Ser molt cregut, molt atrevit [, en el sentit d’imprudent]“,  desproporcionat quan fa vida amb els altres.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada.