Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿com responien davant una queixa, no sols d’un nen?

Gràcies.

Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana,

Lluís Barberà i Guillem 

****

El 22 de novembre del 2024, en el meu mur, comentaren “La meva àvia era molt prudent i tenia molta mà esquerra, mai la vaig veure enfadada ni agressiva. Era assertiva, escoltava i feia el que calia. No et posava en contra ningú. De l’altra avia no et sabria dir, la intuia severa” (Esther Jolin).

Quant a missatges, el 22 de novembre del 2024 ens comentaren “Bon dia, Tant la mama com també la iaia, jo les recordo reposades. De primer, demanar i investigar. I, després, actuaven. Sí que recordo molt clar que eren contundents” (Montserrat Cortadella), ” No recordi haver expressat jo cap queixa a les meves padrines. La paterna, catalana (del 1890); la materna, provençal (del 1900), però vivint a Perpinyà d’ençà del seu casament.

No tinc cap record de queixa, ni de demanda meva o de les meves germanes: tot el que venia d’elles, quan passàvem un moment amb elles, ens feia felices o ens anava bé.

La catalana era dominadora; no crec que ningú li fes queixa. L’altra àvia era servicial, dòcil, generosa” (Lucila Grau).

En línia amb el tema, en Internet, hi ha algunes entrades que aporten informació sucosa. Així, en l’entrada “La meva besàvia” (https://relatsencatala.cat/relat/la-meva-besavia/553190), publicat en la web “Relats en català”,  nitestrellada posa “Abans, l’únic que hagués pensat, que [ la meva besàvia] estava pastada a l’antiga; ara sé que toca de peus a terra”. En l’escrit “Estimat besavi, estimada besàvia” (https://emporion.org/estimat-besavi-estimada-besavia), en la revista “Emporion”, podem llegir “La meva besàvia (…)Tenia un caràcter bastant fort, però, en el fons, li agradava ajudar a les persones (…) amb el que podia” (Elsa Mundet i Tudela).

Adduirem que, en l’entrada “Mare, mares” (http://elisendaortega.blogspot.com/2013/05/mare-mares.html), del blog “Elisenda Ortega”, veiem que Elisenda Ortega plasma “La meva família és un matriarcat, com diu sempre el meu fill. I és que el puntal i ànima d’aquesta sempre han estat les dones. Dones fortes, lluitadores, valentes i molt treballadores, però alhora sensibles, tendres, creatives i amb una gran capacitat d’alegria i amor que ha fet que al seu entorn tots creixéssim amb seguretat i eines suficients per desenvolupar la nostra personalitat.

Encara recordo com tots gaudíem d’aquella tendresa que ens ha acompanyat tota la nostra vida. El meu avi era el sensible, l’artista, el somiador, el captador i transmissor de bellesa, i la meva avia era la forta, la negociant, la defensora de la família, la que mai va tenir por de fer maletes i traslladar-se a terres que oferissin noves oportunitats”.

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.