Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿què vos comentaven sobre el futur nen? Gràcies.

Ma mare em digué en el 2021 que la seua àvia paterna (1878) comentava “Quan estigau embarassades, mireu tots els xiquets bonicos, perquè, així, el vostre també serà un xiquet”.

Gràcies.

A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

Avant les atxes.

Una forta abraçada,

Lluís 

****

Quant a missatges, el 12 d’octubre del 2024 i posteriorment comentaren “Recordo que, quan la iaia veia una nena amb els dits llargs, deia ‘Serà una bona pianista’; quan va néixer el noi, que era molt ros i blanquet, deia ‘Sembla el Nen Jesús'” (Montserrat Cortadella), “Totes les cures i rituals per a un bon embaràs, fins a percebre si era xiquet o xiqueta, segons les ànsies familiars” (Isabel Inés Aranda), “Amb cinc anys més que el meu germà, em deien que seria la germana gran i que hauria d’ajudar a la mare a cuidar-lo” (Rosó Garcia Clotet).

En relació amb altres cultures matriarcalistes del món, Rigoberta Menchú, en una entrevista per temes realitzada per l’etnòloga Elisabeth Burgos en 1982, entre d’altres coses relatives a la dona embarassada, diu que, “quan la dona tinga set mesos, el posa en contacte amb tota la natura, segons la nostra cultura. Se n’eixirà al camp, se n’anirà a caminar per la muntanya. Així, el xiquet s’enamorarà amb tota la natura (…), amb els animals (…) i ella comença a parlar constantment amb el seu nen, de quan ell és en el seu ventre. (…) Per exemple: ‘D’aquesta  natura, mai no has d’abusar i aquesta vida l’has de viure constant, com jo la visc” (p. 28). A més, addueix que “Hi ha dones que apleguen a raonar amb la dona embarassada, a donar-li les seues cosetes, encara que siguen simples” (p. 28).

Partim del llibre “Me llamo Rigoberta Menchú y así me nació la consciencia”, en la versió de l’editorial Seix Barral (ací, traduïda). A banda, en la cultura tradicional basca, com podem llegir en l’obra “Europa indígena matrilineal: los vascos”, de Mª Carmen Basterretxea, publicat en el 2022, “Les atsoak eren dones adultes de gran saviesa que cuidaven la futura mare durant l’embaràs, en el part i després del part” (p. 86).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.