Bon dia,

Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre art (pintura, ceràmica…). Gràcies.

A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

****

Quant a missatges, l’11 d’octubre del 2024 i posteriorment ens escrigueren “Sobre aquest tema, no gaire, però l’avi tenia una petita col·lecció de llibres dedicats a olis i escultures de diversos autors i ‘jugàvem’ a endevinar qui era l’autor de les obres” (Rosa Garcia Clotet), “Sobre pintura I cerámica, a casa, al pare I a l’avi patern, els agradava moolt. Jo mirava i m’agradava. D’aquí, potser la meva afició” (Montserrat Cortadella), “Doncs sí” (Francesca Vinyoles) i Antonia Verdejo González ens afegí “Sí, Lluís. A Palafrugell, tenim algun pintor i, a la Bisbal d’Empordà (el meu poble), es dedica a la ceràmica. Tenim un carrer tot de botigues i, anys enrere, una fàbrica, Pavicsa, on va treballar mon pare, però era més de rajoles, de paviments. Alguns carrers encara conserven els rajols: https://www.terracottamuseu.cat/ca/ceramica-de-la-bisbal.html.

Es feien programes per a participar, tant de tallers de pintura com de ceràmica”.

A més, ma mare (1943), l’11 d’octubre del 2024, per telèfon, quan li parlí sobre una bés-tia seua que visqué fins als noranta-dos anys i que, un poc abans de morir-se, digué a ma àvia materna (1910), “Amparo: no m’has comprat el fil i me muic i no li faig la puntilla [ = randa] a la xiqueta”, això és, a la germana de ma mare, ens comentà:

“— La tia Vicenteta, ella era fer punt de ganxo. Jo tinc un cobertor fet a punt de calça (però això ho solien usar per a fer calcetins). Punt de ganxo i punt de calça: cobertor, tovalles i randes per a llençols i coixins (lo que doblava, lo que feia la girada del llençol). La tia es passava el dia fent punt de ganxo”.

Altres comentaris foren “Vaig recordar que la tia Conchita tenia ‘crochet’, agulles finetes i fil quasi com de cosir. Carpetes en sa casa i per a donar, en ocasions.

En els seus darrers anys, randes per a mocadorets de mà. En veure-la, veig aprendre ‘crochet’. Em va coses molt, perquè sóc esquerrana; i ella, dreta” (Isabel Inés Aranda). Sobre aquestes paraules, ma mare, el mateix dia, ens afegí que els mocadorets “És feien per a celebracions per a les llauradores (les falleres), em referisc” i que el “crochet “ és “El treball que es fa amb un fil”. Finalment, Nuri Coromina Ferrer ens plasmà “Hola, Lluís!

A casa la iaia Maria (materna), el segon fill, el meu tiet Manel, tocava a la cobla sardanística de Torelló.

Per la resta, no eren massa d’art en ser pagesos” i “Bon dia, Lluís,

A casa els avis i de ma mare, a Moià, i com ja he comentat d’altres vegades, eren pagesos benestants, però pagesos dels antics. I, si bé van procurar donar bona educació als fills(inclús els feien estudiar francès), l’art no entrava en els seus paràmetres.

Sí que era important a casa el meu pare, però és que m, en ser de Barcelona, es movien en uns cercles diferents: des de muntar ,’Ràdio Barcelona’ (el meu avi), a fer teatre. Tenien amistat amb en Ramon Casas i amb en Josep Mªde Segarra, etc.

Quan ma mare es va casar amb el meu pare, se li va obrir el cel. Li agradava molt, tot tipus d’art. A part, ma mare tenia molta amistat amb la Maria Vila i amb en Pius Daví(ell era de Moià). Tenien companyia teatral pròpia i també dirigien el grup de teatre amateur al qual pertanyia ma mare” (Àngel Blanch Picanyol).

Agraesc la generositat de les persones esmentades.

Avant les atxes.

Una forta abraçada i bon cap de setmana.

Nota: L’11 d’octubre del 2024 accedírem a aquests escrits, en nexe amb el tema:

https://www.jornal.cat/opinio/38033/inspiracio-padrines-maria-grimalt

https://arrels.info/noticia/tocar-la-terra-fent-ceramica-ens-alimenta-lanima-i-leconomia/