Tot seguit, un escrit que posàrem fa un any, el 24 de setembre del 2024.

****

Bon dia, 

Hui, durant la visita que han fet els meus pares, els he llegit un comentari d’ahir, escrit per Marti Maria Lluisa i que diu així:

“— A casa, el cap de taula era el avi; després, va ser el meu pare. Però la qui manava de debò era la mare, i em deia ‘Els homes, pobres, se’ls ha de fer creure que manen i, aixís, estan contents’!! La vida m’ha portat molts cops a pensar quanta raó tenia!!”.

Ma mare m’ha comentat que son pare (1906-1992) contava sobre “U que anava presumint en el casino que, en sa casa, manava ell.

Un dia anaren amics a sa casa, a veure si era veritat. I ell els digué:

— Jo he dit que el que més manava era jo. Això no vol dir que em faça cas ningú”.

I li he respost que u dels qui ens ha reportat en la recerca sobre el matriarcalisme, havia plasmat paraules semblants, dites per un home:

“— En ma casa, mane jo. Una altra cosa és que em facen cas”.

Perquè… la dona hi tenia la darrera paraula.

Una frase: “Fer peça”.

Una forta abraçada.

Nota: Per a més report, podeu consultar en aquest enllaç, amb comentaris a l’escrit: https://www.facebook.com/share/p/E8hfGroEqoQFhR4B.

Com podem veure, Marti Maria Lluisa diu “mare” i no “dona”.