Prosseguint amb el llibre “Poesies festives”, de Maties Ruiç Esteve i editat en 1977 per l’Ajuntament de Mislata (l’Horta de València), hi ha un poema (“Desde Torrent, a Inglaterra”) en què es plasma el matriarcalisme, fins i tot, en el fet que la dona és sobirana. A continuació, n’escrivim uns versos (majoritàriament adaptats):

“Tens dins el cor el Tros-Alt

amb tota la Bosseria,

quan passa la Verge Pia

en sa carrera triomfal, 

caent la flor natural 

com pluja d’art, la més bella.

A cada tros, canterella;

i el tabalet que obri el pit.

¿No estàs, ahí, amb esperit, 

aplaudint-la en sa capella?

¿Saps què et dic? Que, ací, tot viu. 

Ahí, amb gelor, quasi tiesos,

no sabran mai els inglesos

lo que és jugar a la piu.

Ací, l’Horta mos somriu.

El nostre peix no té espina. 

Açò és la regió ¡divina!

¿Què saben tots aquells Lords

lo que és un ramell de flors

fet per mans de torrentina?

La dona, ací, és sobirana” (p. 86).

 

Doncs bé, el 7 de març del 2022, Fermin Carbonell Barbera, en relació amb la música popular (i va en línia, per exemple, amb la poesia popular), ens comentà: “La facilitat que tenien els avantpassats per al vers i la fina ironia”. I li responguí “És impressionant”. Aleshores, ell m’adduí “ I més en gent, la majoria, dels quasi analfabets.
Una quadrilla de segadors parlant de versos, diu u: ‘A mi, m’agradaria versar’.

I li contesta l’altre:

-Mira: ‘A mi, em diuen Tana i dorc amb la meua germana’.

-A tu, et mate jo.

-Tranquil…, que és per a que rime bé, però és mentira.

En açò, li diu un altre:

-A mi, em diuen Toni i em gite amb la teua dona.

I este li diu:

-Això no rima.

I li contesta, l’altre:

-Però és veritat”.

 

Afegirem que, el 7 de març del 2022, Rosa Galmes, en el grup “Cultura mallorquina”, plasmà un comentari sobre la cançó “Devers Son Sion”: “Com si parlassin d’una vaca, ha, ha, ha. Sempre ens varen considerar carn, no esperit. I tenir-lo, el tenim. Però, sent antiga la dita, fa gràcia”.  

Igualment, ma mare, sobre aquestes cançons que sorgien de la creativitat popular, el 7 de març del 2022 em comentà “Això és quasi obligat. Jo, a vegades, sentia a les àvies i a les besties (que totes tenien, més o menys, la mateixa edat), que tot el poble feia cançonetes per a la cosa.

I, aleshores, en sabien de cap, sabien cançonetes, traure’n: de si l’alcalde feia una mala jugada, o quan, potser, anava a casar-se alguna”. 

 Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que em fan costat dia rere dia.