Hui, en Alaquàs (una població de la comarca de l’Horta de València), celebrem la festivitat de Sant Francesc de Paula, que era de l’orde dels Mínims.
I, com a anècdota, vos diré que, un dia, parlant amb Pere Riutort (farà més de quinze anys llargs), em digué que els frares d’aquesta orde foren els introductors de “la sopada”, un plat molt dolç i fet amb ametla, canella, bescuits i altres components…, però molt típic d’una població valenciana veïna, en què jo nasquí (que és on viuen els meus pares) i no, en canvi, d’Alaquàs: Aldaia.
Així que ja sabeu: si voleu llepar-vos els dits amb “la sopada”, passeu-vos per Aldaia, per exemple, el 6 d’agost, que és el dia de la festa major.
https://www.valenciabonita.es/2018/01/08/sopa-daldaia
Una forta abraçada.
Notes: En primer lloc, un escrit molt interessant respecte a les arrels, els vincles i el futur, això és, les ales: http://sistemica-santesteve.blogspot.com/2015/02/les-arrels-els-vincles-i-les-ales.html?m=1.
A banda, afegirem que, com ens comentà Quico (un alaquasser dedicat al camp i nebot del meu oncle José, qui també hi estigué vinculat durant més de seixanta anys) el 1r de maig del 2022 en un missatge, “Ací [, a Alaquàs], també se solia fer per a les bodes, comunions, etc…. però fa més de setanta anys. De fet, jo encara en faig de tant en tant”. I, l’endemà, ma mare, durant una conversa, em digué que, a nivell popular, “Quan feien una boda, una comunió, etc., feien sopades en casa, per a donar, per exemple, a alguna persona que convidaven, però que no hi podia anar.
La meua àvia Amparo [, la materna,] que era d’Aldaia, la feia”.
Adduirem que, el 9 d’octubre del 2024, ma mare, per telèfon, ens comentà sobre sa àvia materna, nascuda a mitjan dels anys huitanta del segle XIX:
“L’àvia Amparo (que era d’Aldaia) feia sopada per a comunions… I, en Aldaia, també [es feien] orelletes. La llogaven per a fer-ne.
Mira: quan s’ordenà D. Rafael [, u dels cosins més jóvens, si no el més jove, de ma mare, nascuda en Alaquàs en 1910], estigueren fent sopada per a la família, per a amics i per a repartir-ne per a la barriada.
A la gent amb qui tenies amistat, era costum fer-ne una. I, en Aldaia, també orelletes”.
Finalment, posarem que, el 8 d’octubre del 2024 i l’endemà, rebérem de Francesc Garcia i Barberà unes fotos de texts en relació amb la sopada, bé de les Illes Balears, bé d’altres fonts sobre monestirs de frares i de monges de l’orde dels Mínims i que publicàrem en Twitter el 9 d’octubre del 2024: https://x.com/LluisBarbera50m/status/.1843925600459001919?t=Mc8ZO-a-6tjxMpE1ughXHg&s=19.
