A hores d’ara, hi ha capellans valencians que diuen que actuen en pro de la justícia social i que, en el tema del missal en llengua catalana (molt coneguda en el País Valencià com “valencià”), si bé són capaços de fer, per exemple, una missa o un article en record de Pere Riutort Mestre (Petra, 1935- Tàrbena, 2021) i, fins i tot, de posar-se a favor de la unitat lingüística, quan aplega el moment de dir la missa o d’emprar un missal, es boten, sense embuts, la normativa del Concili Vaticà II i del Vaticà (a què foren fidels els membres de l’equip que elaborà el “Llibre del Poble de Déu”, si més no, la gran majoria, és a dir, els que una sessió rere l’altra participaven). 

Com a exemple, presentem unes fotos fetes d’un informatiu parroquial en què no s’utilitza (excepte per a la síntesi del missatge de cada una de les lectures) l’esmentada obra relacionada amb Pere Riutort i amb tot l’equip que l’elaborà; i, després, afegim els que s’haurien d’haver emprat atenent als fets històrics i amb la normativa del Vaticà.

Qualsevol aprovació del missal proposat per l’Acadèmia Valenciana de la Llengua implica, directament o indirecta, el sí senyor (de cada persona que el promou o que l’empra) que afavoreix que cada membre d’aquest organisme polític (que no eclesial) continue cobrant 360€ per cada reunió…., àdhuc, des de que deixà de manar el Partit Popular en el País Valencià, això és, del 2015 ençà.

¿Qui aprovaria que l’Església institucional valenciana dictàs al govern valencià què ha de fer? I si hi ha capellans valencians que defenen que no hi ha d’haver intromissió eclesial, ¿per què sí que veuen bé que la Generalitat Valenciana actual, suposadament d’esquerres,  per mitjà d’un Estatut d’Autonomia que posa l’AVL com a gos de l’amo i com a equip inquisidor (recordem que alguns simpatitzants de l’AVL han publicat obres provalencianistes i que tenen un estil d’actuació en línia amb el famós inquisidor Torquemada), tracte de fer un empassa-t’ho als capellans i, pitjor encara, el fet que aquests capellans, al capdavall, trien abraçar aquest sí senyor?  Hipocresia, parloteig i, òbviament, neoblaverisme que inclou, per exemple, que l’esmentada acadèmia, quan reportà sobre la mort de Pere Riutort, no escrigués ni una paraula, ¡ni una!, sobre la seua aportació lingüística i pedagògica en les Illes Balears.

Finalment, direm que, des de la primavera del 2019 (i amb coneixement de Pere Riutort, qui se n’alegrà), el document relacionat amb la junta diocesana vinculada amb la creació del “Llibre del Poble de Déu”, està en aquesta web. I, des de novembre del 2021 (i d’acord amb un pacte oral entre Pere Riutort i jo), també figuren les actes de la creació d’aquest missal sí autoritzat per tots els bisbes valencians i en línia amb el Concili Vaticà II i amb la normativa oficial del Vaticà (¿on heu vist que un polític tracte de dictar com s’han de confirmar els cristians, simplement, perquè, parlant col·loquialment, a ell, li rote en eixe moment?).

Per tant, més lectura, menys excuses, menys intents de manipulació, menys silencis premeditats i menys mentires.

Al politic, lo que correspon al polític; i, al capellà, lo que correspon al capellà. 

Nota: Les fotos de les lectures són les dels texts de les misses d’ahir, 19 de desembre del 2021.

.