Moltes persones actuen com qui prioritza molt més lo cosmopolita, lo que procedeix de la cultura anglosaxona i, per descomptat, lo políticament correcte.

Doncs bé, des d’ahir de matí fins a fa poc, no he pogut fer més d’un comentari (o cap) en molts grups de Facebook per a l’aprenentatge de la llengua catalana, simplement (encara que no m’ho hagen dit, ni m’hagen demanat perdó), perquè la ignorància és molt atrevida (per part de les xarxes socials i per part de persones que participen en elles), perquè en l’Estat espanyol no és polítícament correcte dir que la cultura vinculada amb la llengua catalana és matriarcal i, perquè, a més, hi ha qui et pren per mentirós pel fet d’haver escrit una frase que em digué, ma mare, durant una entrevista que li fiu, en Aldaia (l’Horta de València), durant una visita a cals meus pares, el 15 de febrer del 2020: “Aleshores manaven les dones”. I si, a més, en un post que ha escrit un amic (amb un toc d’humor), ell fa esment al Kamasutra (i això és cert), tu poses una foto de la portada del llibre “Speculum al foder” i, igualment, li fas un xicotet comentari dels dos manuscrits que recull el llibre, originàriament, escrits en català en el segle XV, i capdavanter,… la censura és servida, així com la ignorància que acompanya els censors.

A banda, vint-i-quatre hores (o un poc més) de censura en aquestes xarxes no impedeix que llibres com el que figura en aquesta entrada, plasmen, per escrit, la severitat amb què la cultura anglosaxona tracta la sexualitat i l’erotisme.  Qualsevol persona que llija moltes entrades d’aquest diccionari, veurà que lo que escric no és cap invent del Dr. Frank de Copenhaguen, sinó una realitat tan certa com que la cultura vinculada amb la llengua catalana és matriarcal. Com sona.

Igualment, no per votar candidatures polítiques que fan la rendivú a partits polítics espanyols de línia patriarcal (com ara, el PSOE o Podemos) s’és més persona, ni més universal, ni més matriarcal, ni, òbviament, més obert. 

Finalment, no per censurar en nom del puritanisme, s’és més obert. I no per fer-ho en nom de lo políticament correcte, s’és més educat.

I, ara sí, el llibre de què parlàvem, interessant per a fer una recerca sobre la cultura anglosaxona. Es tracta del “Dictionary  of Sexual Slang. Words, Phrases & Idioms from AC/DC to Zig-zig”, d’Alan Richter. 

Gràcies a totes les persones que m’heu fet costat durant les més de vint-i-quatre hores de censura, que són un senyal de postfranquisme que cueteja (i molt), encara que determinades candidatures polítiques i, per descomptat, moltes persones, es posen l’etiqueta de progressistes, o bé d’esquerres.