Unes altres cançons del treball “Flors Semprevives” , de Jordi Amengual Dols, que reflecteixen la sexualitat matriarcal, diuen així:
“Si tu em promets venir,
jo, dona, t’acceptaré,
lo meu cos t’entregaré,
fes lo que vulgues de mi” (p. 98).
“Quan ja t’hauré acceptat[1],
ja quedaràs a ca meva[2] ,
jo seré sa dona teva
per tota una eternitat” (p. 98).
I és que, com diu aquesta cançó, del mateix treball:
“Vida de la meva vida,
vida i regalo meu,
de cap fins a peus som teu,
dau-me vostra mà, garrida” (p. 107).
És a dir, que la dona dicta i, en canvi, l’home (que és ben tractat per ella, així com ella ho és per part de l’home), és qui obeeix, un tret en línia amb el matriarcalisme. La dona fa de “primus inter pares”, o siga, com un “primer entre dos” perquè, d’alguna manera, u dels dos ha de manar i, en aquest cas, és ella.
Adduirem que aquesta visió de la sexualitat no s’entén com una mena d’imposició de lo que la dona vullga, ni com una lluita entre els dos, sinó com una concepció que té com a eix els valors vinculats amb el matriarcalisme, àdhuc, en aquest camp de vida.
Fins i tot, en una cançó d’aquest treball de Jordi Amengual Dols, veiem una cançó que diu així:
“Es fadrins de Santanyí,
festegen i encara mamen,
i, a Sant Andreu, s’encomanen
per mamar fins a morir” (p. 120).
Quant al verb “mamar”, direm que, en el DCVB, també hi ha l’expressió “Mamar-se-les dolces”, és a dir, “passar-s’ho molt bé, amb abundància i poc d’esforç”. Com a anècdota en relació amb aquesta darrera cançó, diré que, des de la segona mitat del 2009, coneguí un amic, Julián (Narboneta, Castella, 1918- Alaquàs, 2013), qui, quan ja tenia més de noranta-dos anys, encara vivia amb la seua dona, la qual també en tenia, si més no, noranta, com em digué, com a mínim, en una ocasió. Un home castellanoparlant i molt obert a les persones de les diferents generacions, des de vells fins a xiquets de pocs anys, i als valencianoparlants. Una frase seua i idònia per al tema que tractem: “La vida es de todos”, dita en gener del 2010.
Agraesc la col·laboració de les persones que, per exemple, en el camp de lo sexual i de lo eròtic (com ara, el pintor Miquel Torner de Semir), m’han parlat des d’un punt de vista matriarcal (ben present en rondalles i en cançons en llengua catalana i que ens han aplegat a través del poble i, en molts casos, de generació en generació) i la dels qui l’aproven, com també, per descomptat, la dels qui em fan costat en el treball sobre el matriarcalisme i la dels qui ho fan en el dia rere dia.
Notes: [1] La dona és qui tria, no ell, un tret vinculat amb el matriarcalisme, ja que ella n’és la part activa.
[2] De la dona.
