Les cultures del món i la llengua pròpia

Autor: / Author:  Pere Riutort Mestre

 

ELS POBLES O NACIONALITATS

Els homes de les  més diverses latituds de la terra, de qualsevol raça, religió i costums, formen una gran unitat en la qual cada home té bàsicament la seua dignitat pel sol fet de ser home, criatura feta a imatge i semblança de Déu, com ho diu la Bíblia.

Aquesta gran unitat de la Humanitat està formada per Pobles, que són com a grans famílies que s’han anat constituint a través dels segles, i que tenen també el seu primer valor i dignitat pel fet que la història els ha donat la seua personalitat dins el conjunt de pobles o nacionalitats que constitueixen la Humanitat.

Els pobles o nacionalitats del món no necessàriament tenen un Estat, encara que és molt convenient que el tinguen; si més no, és convenient que, almenys, tinguen una autonomia que els permeta realitzar-se com a Pobles vius i perfeccionadors de la vida de la pròpia comunitat.

PEOPLES OR NATIONALITIES

People from the most various latitudes of Earth, of any race, religion and customs, form a large unit in which each one has basicly his dignity by the simple fact of his condition of a member, creature made exactly the same as God, as the Bible said.

This large unit of Humanity is formed by Peoples, which are as large families that have seen setting up across the centuries, and that also have their first value and dignity because history has given them their personality in the whole of peoples and nationalities that constitute Humanity.

Peoples or nationalities of the world not necessarily have a State, even though is very advisable they have it; at least, it is useful that, at least, they have an autonomy that allow them be fulfilled like lively Peoples and that improve the own community life.

 

“La Humanitat està formada per Pobles, que són com a grans famílies”

“Humanity is formed by Peoples, which are as large families”

 

Nosaltres constituïm un Poble que té un passat que ens esperona en el temps present; i malgrat les diverses vicissituds històriques que hem patit, tenim una cultura ben diferenciada dins el concert universal de totes les cultures, cultura que forma part de les d’Europa i està identificada especialment amb les dels pobles llatins.

Les cultures s’interaccionen mútuament; no hi ha mai cap cultura que puga prescindir de les altres. És normal que les bones troballes de cada cultura siguen acceptades per les altres; perquè els diferents pobles de la Humanitat, més que en una voluntat de domini o superioritat sobre els altres, tenen raó de ser en la germanor de totes les nacionalitats i en la voluntat de realitzar-se i perfeccionar-se en tots els camps socials.

Els pobles del món venen a ser dins la Humanitat el mateix que els individus dins un grup de qualsevol classe; així com cada persona, si té les pròpies qualitats ben desenrotllades i les posa al servei de tots, és la base per un grup perfecte, així mateix la promoció de la identitat i perfeccionament de cada poble del món és el fonament per al progrés de tota la Humanitat.

We constitute a People with a past that spurs us on to the present time; and despite the different historical ups and downs that we suffered, we have a very different culture inside the universal concert of all the cultures, and as a culture that is part of the European ones and is specially identified with the cultures of the Latin peoples.

Cultures are interacting with each other; there is never no culture that could do without the other. It’s normal that the good finds of each culture be accepted by the other, because the different peoples of the Humanity, more than in will of domain or superiority over the other, have a raison d’être in the brotherhood of all the nationalities and in the will of being fulfilled and improving in all the social fields.

Peoples of the world more or less are, in Humanity, the same as all the members in all the types of group; as well as each persons, if he or she has well developed the own qualities and working for the others, is the base of a perfect group, in the same way the promotion of each people of the world is the groundwork for the progress of all the Humanity.

 

“No hi ha mai cap cultura que puga prescindir de les altres”

“There is never no culture that could do without the other”

 

QUÈ ENTENEM PER UNA CULTURA?

Les cultures, com hem indicat, comporten necessàriament un aspecte històric i social. I és en el sentit que hi ha diverses realitzacions històriques i socials que ens trobem amb la varietat de les cultures, perquè de l’ús divers de les coses, de la diversitat en el treball, en l’expressió, en les pràctiques religioses i morals, en establir lleis i institucions jurídiques, en el conreu de les ciències, de l’art i la bellesa, naixen diferents estils de vida i formes diverses d’avaluar les coses.

Tot el que integra cada cultura constitueix el patrimoni de les comunitats humanes. L’home, que naix a un determinat medi històric, extrau d’aquest medi històric, és a dir, del seu poble o nacionalitat, els valors i la força per a promoure la civilització.

WHAT DO WE UNDERSTAND BY ONE CULTURE?

Cultures, as we said, entail needly a historic and social respect. And it’s in the respect that there are various historical and social realizations that we are with the variety of the cultures, because starting from the different use of the things, in the working diversity, in expression, in the religious and moral practices, in the laws and legal institutions establisment, in the cultivation of sciences, art and beaty, different styles of life and distincts forms of evaluation are born.

All what makes up each culture is one part of the human communities heritage. Man, that is born in a determinate historical environment, extracts from this historical atmosphere, that is, from his or her people or nationality, the values and the strengh for promoving the civilization.

 

Cultura, poble, nacionalitat i fins i tot pàtria són conceptes pràcticament sinònims:

Cultura: La paraula ve del llatí cultura, és a dir, “conreu”. Acabem de descriure el que comportava per a les comunitats humanes el conreu de les qualitats de la pròpia societat.

Poble: És el conjunt dels membres d’una comunitat units per vincles naturals, històrics i culturals.

Nacionalitat: Té el mateix significat que Poble, i la seua etimologia la trobem emparentada amb la de la paraula “nàixer”. Molt freqüentment es confon amb Estat.

Pàtria: Primàriament, té un caire familiar, de sang. Pàtria és un adjectiu substantivat; l’expressió completa és “terra pàtria”. També es confon freqüentment amb Estat.

Estat: És l’organització política autònoma d’una societat humana vinculada a un territori*.

Culture, people, nationality and even native country are concepts practically synonyms:

Culture: The word comes from Latin cultura, that is, “farming”. We’ve just to describe what involves the farming of the own society qualities for the human communities.

People: It’s the community members joinst united between natural, historical and cultural links.

Nationality: This term has the same meaning as People, and its etymology are married into the origin of “to born” in Latin. Many times is mistaken with State.

Native country: In first time, it has a closed aspect, of blood. Native country, in Valencian Pàtria, is a substantivated adjective; the complete expression is “terra pàtria” (native land, literally, in English). Also is interpreted with State.

State: It’s the autonomous political organization of a society tied to a territory*.

 

LA LLENGUA PRÒPIA

Dins les cultures diverses del món, la llengua pròpia constitueix l’element d’expressió més important; més encara, podem afirmar que la llengua dels diversos pobles constitueix el fet humà més connexionat amb la intimitat o esperit de cada home i de cada poble.

La llengua pròpia no és important perquè la parlen molts milions de persones o per les raons que siga; cadascú estima la llengua pròpia , i en general tot allò que siga de la pròpia cultura, nacionalitat, poble o pàtria, perquè és la seua. Ja deien els romans: Nemo patriam suam amat quia magnam, sed quia suam (Ningú no estima la seua pàtria perquè és gran, sinó perquè és la seua).

Ve a ser com la pròpia família. Els familiars de cadascú els estimem no perquè tinguen diners, saviesa, honors, sinó perquè són els pares, els avis, els germans. La nostra llengua, la nostra cultura, les estimem per la senzilla raó que són nostres, i perquè les estimem les volem perfeccionar i fer actuants ara i ací, i ens dol la seua postració.

THE OWN LANGUAGE

Between the different world cultures, each own language is the most important element of expression; even more, we can affirm that the language of the different peoples sets up the human fact more in connection with the private life or the spirit of each person and each people.

The own language is not more important because it is spoken by many millions of people or other reasons; each individual loves the own language and, in general, all what takes part of the own culture, nationality, people or native country, because it is yours. Romans said: Nemo patriam suam amat quia magnam, sed quia suam (“Nobody loves his native country because it was large, but it is yours”).

It’s similar to own family. We love each member of it for different reasons of their quantity of money, wisdom, honours…, but they are our parents, our grandparents or our brothers. We love our language, our culture for the simple reason that they are ours, and because we love them and we want to perfect them and doing possible their conservation as actuators now and here, and its prostration upsets us.

 

GERMANOR I IGUALTAT ENTRE CULTURES

El món d’avui no accepta que una cultura, una llengua, vulga sobreposar-se i destruir una altra. Si això es dóna ens trobem amb el fet d’una colonització, que el món actual odia amb vehemència.

Ben al contrari, comprovem en el nostre temps un major intercanvi i coneixement dels diversos tipus de cultures o pobles, i així a poc a poc pren forma un tipus més universal de cultura humana, el qual, com més respecta les característiques de cada una de les cultures o pobles, més promou la unitat del gènere humà.

En el nostre temps, com a valencians, com a catalans, com a mallorquins, que tenim una mateixa llengua, i en les coses més essencials, una mateixa cultura, podem dir: com més valencians o catalans o mallorquins, més universals serem.

Cada poble del món vol ser ell mateix i reconeix que si no conserva la pròpia identitat dins el concert universal dels pobles, perd el principi de responsabilitat com a comunitat històrica, i en conseqüència perd la base que l’estimula a realitzar-se en els diversos aspectes de la pròpia comunitat.

Dit d’una altra forma: quant més arrelarem dins la nostra identitat més podrem obtenir uns majors fruits d’una millor convivència i civilització. I solament partint del que és en veritat el nostre Poble podrem sentir i realitzar la universalitat i germanor de tots els Pobles del món.

 

“Quant més arrelarem dins la nostra identitat més podrem obtenir uns majors fruits d’una millor convivència i civilització”

“As we will be more taking root in our identity, it will be easier to obtain great fruits of a best living together and civilization” 

BROTHERHOOD AND EQUALITY BETWEEN CULTURES

The current world doesn’t accept that one culture, one language, wants to overcome and destruct another. If occurs it, we are in a case of colonization, and the world of our days hates it with vehemence.

Quite the contrary, we verify a higher exchange and knowledge of the different types of cultures and peoples in our time and, like this, little by little a type more universal of human culture begins its form, and, as more respect the singularity of each culture or people of the world, more promotes and express the human gender unit.

In this time, as Valencians, as Catalans, as Majorcans, we have a same language, and in the most essential things, one same culture, and we can say: as we would be more Valencians or Catalans or Majorcans, we will be more universal.

Each people of the world want to be itself and recognize that if they don’t conserve the own identity in the universal concert, it loses the principle of responsability as historical community, and, consequently, it loses the base that stimulates to come true in the different aspects of the own community.

In other words: as we will be more taking root in our identity, it will be easier to obtain great fruits of a best living together and civilization. And only starting from what our people is in fact, we could feel and be possible the universality and brotherhood of all the world Peoples.

 

I LA DIVERSITAT DE LLENGÜES?

De veres, n’hi ha moltes, de llengües, en el món. D’importants pel nombre de parlants o el seu caràcter internacional tenim: l’anglès, el francès, el xinès, el castellà, el rus, l’àrab, el portuguès, etc. Dins Europa, que és on es desenrotlla la nostra vida, tenim molt importants l’alemany i l’italià.

El món cada dia és més petit i cal trobar un instrument d’entesa i no d’allunyament pel motiu de les diferents llengües-cultures del món. ¿Quina ha de ser, doncs, la solució del problema de tantes llengües? Senzillament, necessitem el més prompte possible una sola llengua internacional, com a segona llengua de tots els homes.

En el futur les activitats de la pròpia comunitat humana es desenrotllaran en la llengua del lloc; però en una reunió de caràcter internacional o en una visita temporània, s’usarà la llengua universal que coneixerem tots.

Però, ¿quina llengua? Ací hi ha la dificultat a resoldre. Podrà ser una llengua viva com l’anglès, el francès, el castellà, etc., o millor una llengua ideada artificialment com l’esperanto, o bé, d’altres propososen com a l’Edat Mitjana l’ús del llatí.

AND WHAT ABOUT LANGUAGE DIVERSITY?

Seriously, there are many languages in the world. There are some important languages due to the number of speakers or their international character: English, French, Chinese, Spanish, Russian, Arabic, Portuguese, etc. In Europe, what our life develops mainly, we have very important the German and the Italian languages.

World each day we live is more little and it’s necessary to have an understanding instrument instead of removaling in the different languages-cultures of the world. What have to be, well, the solution of the problem of this high number? We only need, as soon as possible, one unique international language, as a second language of whole.

In the future the activities of the own human community will be developed in the place language, but in an international meeting or during a visit of some days, it will be used an international language that all the people will know.

But, which language? Here is the problem of solve. It will be a lively language as the English, French, Spanish, etc., or best a devised and artificial language such as Esperanto, or, as other people put forward, the Latin, as in the Middle Age.

 

*  Hi ha nacionalitats que tenen més d’un Estat, com Alemanya i Àustria que tenen una mateixa llengua-cultura; contràriament, hi ha Estats plurinacionals, com és el cas de Gran Bretanya, Espanya, Iugoslàvia, França, la URSS,…

* There are nationalities with more than one State, as Germany and Austria that have an unique language-culture; the opposite of plurinational States as Great Britain, Spain, Yugoslavia, France, USSR,…

 

Nota: Agraïsc a Pere Riutort Mestre, històric mestre meu de Magisteri, el permís per a traduir el text original, de l’any 1975, a l’anglés.

Com ens digué un dia en classe, es tractaria una vegada més, d’ “afegir pes en l’altra balança”. Així, l’ensenyament del valencià, acompanyat de l’aprenentatge de l’anglés, permet una difusió doble de les dos llengües. I sempre, des de l’ús lliure de cadascuna de les dos, partint de nosaltres com a persones amb criteri propi i obertes a lo que puguem considerar favorable a la creativitat de cada u de nosaltres i d’un Poble i, així, d’una llengua i d’una cultura.

Font: El text figura en l’històric llibre d’aprenentatge del valencià Ponent, coordinat per Pere Riutort i en què, com en altres de la mateixa col·lecció, participaren persones del món del cristianisme valencià dels anys setanta i també de la cultura, valencians o no.