Bon dia,
En el llibre “Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya”, del 2021, es pot llegir “hom no posseeix la terra, hom posseeix la tradició”.
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿eren de la línia que les persones no posseeixen la terra, però sí la tradició?
Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada,
Lluís Barberà i Guillem
****
Quant a missatges, el 30 de novembre del 2024, ens comentaren “Interessant, això” (Àngels Sañas Corcoy), “Tant a la iaia com la mama, els els havia sentit dir ‘És la BONDAT PERSONIFICADA’.
Quant a les tradicions, les varen conservar fins el darrer moment: recordo fer FESTA GRAN
NADAL i REIS.
Totes les altres, Pasqua. Rams, Sant Joan…
Les celebràvem toootes” (Montserrat Cortadella), “Per part de pare, sí, perquè eren de camp. Per part de mare, no, perquè eren de Barcelona i tot es repartia. Bé, en aquella època, Barcelona no existia [ tal com és ara]. La família de ma mare era de Sants: ara, en diuen barri; abans, poble. A la Ciutat Comtal i rodalies, tot era diferent, més avançat i igualitari home / dona” (Esther Jolin).
Ma mare, 30 de novembre del 2024, per telèfon, em digué que calia tractar bé la terra, entesa com una Mare, no explotar-la.
A més, li comentàrem que, en els Pobles matriarcalistes, la terra no és considerada com una propietat de què es pot fer lo que u vullga, fet que podria plasmar-se, àdhuc, en lo sexual: per exemple, en la frase “La maté porque era mía” (famosa en la tradició castellana). No aprovava cap d’aquestes opcions.
Al capdavall, també coincidia en què lo terrenal és natural, mentres que les tradicions resulten de l’activitat, de la creació de les persones i de les vivències.
En nexe amb la conversa amb ma mare, el 30 de novembre del 2024, ens escrigueren aquest missatge: “Comparteixo l’opinió de la teva mare.
Si analitzem bé, nostre no hi ha res: ni tan sols els fills que una mare ha portat dins durant nou mesos” (Montserrat Cortadella).
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada.
