Paraules d’Antonio Bernabeu Pérez, del 3 d’agost del 2024, i que ahir plasmàrem en Facebook i en el blog “Mèlpita”:

“— Bon dia, 

Hui no tinc cap comentari. Bo, però sí un fet que va ocórrer en la fàbrica a on treballava.

A finals dels anys seixanta, els dissabtes, de matí, treballàvem i, al migdia, abans d’acabar, cobràvem.

Tothom anava a casa i donava el jornal a les respectives dones (o mares), per a que l’administraren [ = administrassen].

Un company viciat al joc no ho feia i la família passava gana.

Davant d’eixe fet, els companys es van ajuntar i van decidir una solució d’acord amb la patronal: pagar la major part del jornal a la dona; i la resta, per als vicis.

La dona anava divendres a la vesprada a cobrar al despatx”.

Agraesc la generositat, entre d’altres coses, perquè és la primera vegada que ens comenten un fet així.

Avant les atxes.

Una forta abraçada.