Prosseguint amb l’obra esmentada d’Aureli Capmany, en el mes de setembre, inclou que, “Entre els pobles que celebren la seva festa major el diumenge següent a la Nativitat de la Verge, pot comptar-se el d’Agramunt[1], que la dedica a la Mare de Déu del Socors; a la solemne processó, hi concorre el ball de bastons i l’Àliga, a més del ball organitzat pels administradors (en el qual es dansaven (sic) càntirs i rams), després de la processó, a la plaça de l’Església, on era feta la parada on s’abocava la gent, deixant solament lliure l’espai destinat a la dansa que els administradors assenyalaven, per mitjà d’una ratlla, lloc que era on es podien moure els dansarins.

Exposat damunt de taules, hi havia canons per a fer mitges, dels de posar agulles, coixinets per a això mateix, cistelletes de sarga enflocades, mocadors de pita ramejats, alguns brodats amb lluentons cedits en dipòsit per algun fadrí rumbós que, en hora oportuna, volia fer-ne present a la balladora predilecta.

El jove anava a casa d’una fadrina a demanar-li si volia anar amb ell a la dansa i, si hi accedia -ja no es proposava sinó a noies amb les quals es tingués alguna relació-, anaven junts a la plaça i entraven a la rodona, on el jove triava l’objecte que volia regalar i l’administrador preguntava:

-Quant hi posarem, a la dansa?

-Tres quartos.

-I el mocador? (O el que hagués escollit).

-Tant.

Si ningú no en donava més que el que havia ofert (ja que podia fer-se pujar), quedava per a ell. Encara que fa molts anys que no es fa aquesta festa, tothom d’Agramunt recorda la cobla i la tonada que es cantava, acompanyada de la lletra següent:

Tot l’any me fas mala cara

fins a la festa major,

i ara me fas la rialla

per l’amor del mocador” (pp. 121-122).

Un detall que hem considerat matriarcalista és l’abundància de signes vinculats amb la costura (molt més habitual entre dones).

Altrament, un altre és el fet que el xic ha d’anar a la dona per a saber si ella li ho aprovarà, un acte paregut a quan el fadrí valencià va a ca la xica i ella li dóna la resposta respecte de si l’acceptarà com a futur marit (i, per consegüent, la xicota no li dóna carabassa).

Al capdavall, la lletra de la cançó torna a plasmar el paper definitiu de la fadrina: ella tria agafar el mocador. Quant al mocador, direm que és ben conegut en el País Valencià, sobretot, amb motiu de la mocadorada que va unida a la festa del 9 d’Octubre.

Agraesc la col·laboració dels qui participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, als molt oberts i de bon cor i als qui em fan costat dia rere dia.

Nota: [1] Vila catalana de la comarca de l’Urgell.