Bon dia, 

Afegim un poema extens, de 1857, de què ens parlà Francesc Castellano Vilamu el 28 d’agost del 2022, en relació amb una cançó escatològica que havíem recopilat per a la recerca sobre el matriarcalisme. 

L’hem tret de la web “Cultural València” (https://culturalvalencia.es). 

Quant a la lletra (ací, amb retocs), figura en l’entrada “Virtuts del cagar” (https://www.acudit.net/visor.php?ap=ac&ti=htm&ar=virtuts_del_cagar).

Avant les atxes.

Una forta abraçada.

****

<<Virtuts del Cagar

Nou discurs pronunciat en la càtedra cagatòria de la Universitat de ENSUMALANCA per Macari Caganer.

Editorial Diarrea.

INVOCACIÓ 

Maigs bonum est cagare
quam bibere et manducare
Millor cosa és el cagar
que el beure i el menjar.
Paraules d’un caganer
en temps que cagava bé.

 

PROEMI

Discrets i nobles oients,
qui apretant llavis i dents
arrufeu un poc el nas,
per respecte al meu “detràs”,
que, amb solemnitat completa,
ara fa la seva feta,
crec que serà convenient
fer-vos en aquest moment
un discurs improvisat,
en el qual, amb claredat,
a tots, us tinc de fer veure
que jamai em podreu treure
cap feina més d’admirar
que la feina del cagar.

Procureu-me estar atents,
que, provant-ho al mateix temps,
per la boca i el “trasero”,
sens cap vanaglòria espero
convèncer l’enteniment
amb el discurs evident
i convèncer també el nas
amb els perfums del “detràs”.

No em diguin que só indecent
perquè, davant de la gent,
cago i parlo de cagar,
que és cosa que tothom fa.

Des del més gran al més xic,
des del més pobre al més ric,
i és molt babau qui s’amaga,
de cagar, doncs tothom caga,
i com al principi he dit,
vaig trobar en un llibre escrit,
d’un antic savi doctor,
que es tenia per millor,
en aquell temps, el cagar
que el beure i que el menjar.

Això sí que ho crec molt bé
i jo us ho provaré
amb raons tan evidents,
que ho veureu, nobles oients,
encara més clar que això.

Començo doncs ara jo
i, en dues parts, dividiré
el discurs que vos faré,
provant-vos en la primera
el poder de la caguera;
i mostrant, en la segona,
que és cosa molt sana i bona,
i d’una gran excel·lència,
com veureu amb evidència.

PRIMERA PART

L’Emperador de la Xina,
el Sultà de Palestina
i altres terres de l’Orient,
tots els Reis de l’Occident,
el de França, el d’Espanya,
el d’Irlanda i la Gran Bretanya,
tots els Reis i Emperadors,
ducs, marquesos i senyors
que d’aquí cent anys, hi haurà,
tots els que, en el món hi ha,
i tots aquells que hi ha hagut,
tant poder junts no han tingut,
ni jamai podran juntar
com té el “Senyor Cagar”.

Cagat home, cagat dona
et cagat omnis persona.                                Paraules d’un escolà
que no podia cagar.

Caga tot qui es animal,
caga el ric i el menestral,
caga el savi i l’ignorant,
la formiga i l’elefant,
caga el Rei i caga el Papa
caga tot home que endrapa
i caga, per acabar
tot qui te cul per cagar.

Aquell “currutaco” fi,
que tot ell és presumir,
caga, en més d’una ocasió,
amb molt gran satisfacció;
fins les senyores més fines,
corrents s’alcen les cortines,
descobrint l’honest darrere,
quan apreta la caguera.

L’avar que, en gran afany,
conta el seu tresor tot l’any
i, d’allí,no s’alçaria
per son cosí, ni sa tia,
fins que, ben tancat, hagués
amb sis claus, els seus diners,
s’alça corrents, sense peresa,
quan li diu naturalesa
que,en la necessària, hi ha
negocis a despatxar;
i si estant-se allí assentat,
es recorda que ha deixat,
tal volta, el calaix obert,
tinc jo per molt i molt cert
que prendrà paciència llarga
fins que, havent buidat la carga,
el senyor cul li dirà:
“-Alça’t d’aquí, prou hi ha.”

El noble o l’adinerat
per donar-se dignitat,
si algú el demana per res
o està ocupat o no hi és
i tant se fa demanar
que, al pobre, fa renegar;
mes, si apreta la caguera,
aneu-li prompte al darrere 
i veureu com, sens tardar,
corrents despatxa el cagar.

Si veieu a molta gent,
com el criat o l’assistent,
a totes parts, els envien
i, per si res no farien,
per més que fos important;
a veure si enviaran
el criat, la minyoneta,
quan truca Donya Cagueta.

Molt diuen, doncs així pensen:
“A Roma, de tot, dispensen”;
mes jo diré, a aqueixos tals,
que són uns grans animals,
doncs mai a Roma hi haurà
qui dispensi de caga.

Vull que el luxuriós em diga,
quan té davant a sa amiga
i sa intenció marxa bé,
qui seria el primer,
si l’incités la caguera:
el davant o bé el darrera.

En fi, és feina tan comuna
que sols aquell que dejuna
és el qui es pot lliurar
de la merda de cagar;
mes aquí entra l’obstacle
que, a no ser un gran miracle,
no viuria pas un mes
qui no mengés ni cagués.

Homes i dones hi ha hagut
en el món plens de virtut,
santedat i penitència,
molts d’ells han fet abstinència
en el beure i el menjar,
mes mai han pogut trobar,
ni en cap llibre he vist escrit
que el més gran penedit
de cagar hagi deixat
quan el cul li ha demanat.

Jo he regirat pergamins,
dels autors grecs i llatins,
he llegit tota la història
del regne de Cagatòria,
he desenterrat els ossos
de mil culs, ja xics, ja grossos,
del temps antic i modern,
dels del cel i de l’infern
i, al fi de tots, he trobat
que, en son temps, tots han cagat.

Això és un precepte just:
caga aquell que hi troba gust
i caguen els qui hi pateixen,
n’hi ha que, cagant, s’engreixen;
altres que hi fan espetecs,
altres que cagant fan sist,                                       uns tenen el cagar trist,
altres fan trap, trep, trop, trum,
altres pam, pom, pim, pom, pum,
cadascú fa sa música
amb la merda que trafica.

Però, com no acabaria
ni amb una hora, ni amb un dia
el poder de la caguera,
daré fi a la part primera
dient: “¡Oh, auditori meu,
que, tots, cagant, merda feu!”.

     Fi de la primera part

SEGONA PART

Ho quan utile est cagare;
quam dulce est ventre buidare
in plasa, in horto, et in monte,
in camino, prope fonte;
et si cagacio malestias
adhuc cagare inter bestias!

(Paraules d’un pobre diable
que cagava en un estable)

Jo vos contemplo parats,
oients meus, molt perfumats,
i, en veure que és cosa clara
tot el que us he xarrat ara,
confessareu convençuts
no ho sou tant en son poder
com és el Rei Caganer.

Però sortiu-me de por,
que un tinc de fer veure jo
que, si bé és molt poderós,
és també molt deliciós,
molt agradable, molt sa
i molt útil el cagar.

El cagar us podrà donar
gran força per treballar,
ganes per menjar i beure,
ell farà els sastres seure;
els barreters, fer barrets;
els ferrers farà estar drets,
escriure també els notaris;
els metges, molt males nits;
músics i escolans, cantar;
els militars, barallar;
guanys molt grans als hortolans;
a tots, treball i descans,
fins als sabaters, fer botes
i, als escarabats, pilotes;                                                i aquell que no cagarà,
res de tot això farà.
Veus aquí amb quanta raó
he dit que el cagar és bo!

Tres hores més xerraria
i encara no acabaria,
però m’avisa el darrere
que ha acabat ja la caguera
i acabo jo dient:
“Que caguin per sempre”. Amén.

PROU>>.

Virtuts del cagar (any 1857)