Bon dia,
Les vostres àvies (o padrines) o bé les vostres mares, si havien nascut abans de 1920, ¿vos comentaven sobre si, quan naixia un xiquet, feien passar el nounat per un forat en casa (o d’un arbre)?
Gràcies.
Podeu trobar més informació en la web Malandia. A mesura que ens reporten, ho afegiré en una entrada nova en la web amb un títol en línia amb la qüestió.
El meu compte en Twitter és “Lluís Barberà i Guillem”.
Avant les atxes.
Una forta abraçada i bon cap de setmana,
Lluís Barberà i Guillem
flotant.43@gmail.com
****
En correus electrònics, el 8 de novembre del 2024, ens escrigueren “Bon dia, Lluís, i bon cap de setmana,
Mira, no havia sentit a dir mai, en ma vida, una cosa semblant del nostre costumisme. Ni al poble, ni aquí, a Barcelona.
M’ha vingut de nou i amb sorpresa. És tot un descobriment, per a mi, a les meves velleses. Si puc m’agradarà seguir algunes respostes.
Una abraçada!!!!” (Ricard Jové Hortoneda, nascut en 1929), “No. Ni tan sols ho havia sentit.
El que sí que em sembla, que la barreta de sal, la iaia la passava pel front del nadó.
Una abraçada i…
Avant sempre” (Montserrat Cortadella), “No ho havia sentit mai… És curiós el fet, però igual es refereix que el nadó surt per un forat en nèixer… El que sí que es diu és que ‘un difunt ha de sortir de casa amb els peus per davant'” (Rosa Rovira).
En missatges, el 8 de novembre del 2024 ens posaren “A la qüestió, no tinc resposta, però podria assegurar que no” (Rosó Garcia Clotet).
Afegirem que, en el llibre “Arrelats. Les famílies més antigues de Catalunya” (p. 105-106), es pot llegir que, en Can Torrallardons, establits de 1230 ençà en Castellfollit del Boix (el Bages), “Segons la tradició, tots els nadons de la família, quan entren a casa, han de passar per aquest forat o per aquesta finestreta. Tots ho han fet i no saben des de quan, ni per què. (…). No costa relacionar el passar per aquell forat amb algun ritual de pas, una mena de bateig laic en què el clan — la llar — acull nadó” (pp. 105-106). Sobre aquest tema, l’antropòleg Adrià Pujol indica que “El forat apareix com el símbol de totes les virtualitats. En aquest sentit, està lligat als símbols de la fertilitat, en el terreny biològic; i de l’espiritualització, en el terreny psicològic ‘” (p. 106). I, més avant, en la mateixa plana, posa que “També hi ha tradicions que diuen que, si es fa passar un nadó pel forat d’un arbre, el nadó agafa la força de l’arbre. (…) O bé es guareix d’algun mal” (p. 106).
Personalment, ho associe a un ritu de pas matriarcalista (casa, arbre), ja que lo femení té a veure amb ambdós com també amb el naixement, moment de la vida vinculat amb l’hivern, època de foscor.
Agraesc la generositat de les persones esmentades.
Una forta abraçada i bon cap de setmana.
