Un altre relat en què captem trets matriarcals i que figura en l’obra “500 històries i llegendes de les terres de Lleida”, de Joan Bellmunt i Figueras, és “La processó d’Almatret”, en aquest cas, en relació amb el tema de la protecció de la terra. Comença dient que “Es veu que la nostra contrada és terra tan bella i tan generosa que sempre ha despertat la cobdícia de l’invasor, de la gent de fora. Per això, no ha d’estranyar que, ara uns, ara altres, pràcticament, sempre hem tingut el peu d’algú damunt la nostra terra.

Que si els sarraïns, que si els francesos…

Quan jo era petit, sempre em contaven que, a pesar de tot, de les invasions i del de més enllà, mai pogueren dominar la nostra terra i la nostra gent” (p. 412). Les frases en negreta són nostres i, al meu coneixement, fins i tot, serveixen per a una educació matriarcal que també inclou la defensa de la terra, de la gent que hi viu i s’hi identifica i, de pas, de la identitat de la persona i del Poble.

Com a exemple, tot seguit, comenta que, durant la guerra del Francés (1808-1814), “els patriotes catalans, agrupats en sometents, tingueren el paratge de sant Miquel de la Tosca i la serra la Llenca com a la seva caserna general d’actuacions” (p. 412). Cal dir que, durant aquesta guerra, es plasmaren dues cosmovisions molt diferents: la favorable a la religió (des de la vessant matriarcalista i dels catalanoparlants) i la laïcista i anticlerical procedent de la cultura associada a la llengua francesa, de línia patriarcal. I, com que la gent estimava la terra i lo que hi tenia a veure (incloent la llengua catalana), aquests patriotes catalans, “amb la complicitat de tots, s’havien preparat uns amagatalls” (p. 412).

Afegirem que qui contà aquest relat, Lluís Nogué Pastó, diu que “recollim el que ens pervé de la llegenda, la tradició, la veu popular, generació darrere generació.

Els patriotes catalans no paraven de boicotejar les tropes franceses (…), s’encomanaven a sant Miquel, que els protegís” (pp. 412 i  413). Cal recordar que, com escriu el valencià Manuel Sanchis Guarner en la seua obra “La llengua dels valencians”, publicada per Editorial Tres i Quatre en el 2009, en el segle XVIII (quan entra la dinastia dels Borbons en els territoris sota el Regne de Castella i Felip V de Castella aprova els decrets de Nova Planta, els quals afectaren la gran majoria dels catalanoparlants i el Regne d’Aragó), “A diferència de l’aristocràcia, el poble valencià continuava essent molt religiós i era rabiosament antifrancés” (p. 312). I qui diu els valencians, diu, com ara, els catalans, com es reflecteix en aquesta narració i en moltes més arreplegades per Joan Bellmunt i Figueras.

Prosseguint amb el relat, “va resultar que una boira espessa cobrí tota la serra, afavorint completament els sometents, que desaparegueren de la vista dels francesos.

Aquests, davant d’aquella espessa boira i desconeixedors del terreny muntanyenc, decidiren suspendre el projectat atac (…), van desistir i fugiren d’aquí”  (p. 413). Amb el temps, aquesta boira (amb què té a veure Sant Miquel) passà a ser coneguda com “la processó d’Almatret” i el narrador afig que els catalans “pogueren sobreviure i continuar fent front a l’invasor de la nostra terra” (p. 413). Com podem copsar, el tema de la terra i de l’estima per ella estan presents, no sols en la manera de viure d’aquells catalanoparlants dels segles XVIII i XIX, sinó en aquesta obra de primeries del segle XXI.

Finalment, quant als sometents, adduiré que, en el curs 1993/1994, Enric Sebastià Domingo (1930-2006, mestre d’Història contemporània en l’Escola de Magisteri de la Universitat de València) ens digué que una de les causes de moltes derrotes franceses fou lo que hem vist ací: els sometents, les guerrilles. A més, el mestre adduïa que, durant la guerra del Vietnam (segle XX), u dels líders vietnamites es fixà en el conflicte peninsular i en aquests grups, sovint, populars i de gent que, com hem llegit, coneixia el terreny. Aquest estudi sobre eixes organitzacions fou u dels motius més importants de la victòria vietnamita, malgrat que els nord-americans posseïen una força militar més gran. 

Agraesc la col·laboració de les persones que participen en l’estudi sobre el matriarcalisme i el fan més fàcil, a les molt obertes i de bon cor i a les que ens fan costat dia rere dia.