Des de fa molts anys, molts valencians celebrem el 9 d’Octubre com el dia en què simbolitzem el naixement com a Poble. 

Això sí, d’un Poble d’arrels matriarcalistes, d’un Poble en què la dona no abusa de l’home (sinó a qui, fins i tot, dona moltes facilitats) i en què l’home no la considera com un drap que és de la seua possessió (a diferència d’una cultura castellana en què, en la llengua castellana, hi ha una frase molt famosa en què l’home indica que ha mort la dona perquè era seua), ni es planteja matar-la, perquè ho descarta i, a més, li ho manifesta.

La gran majoria dels primers repobladors cristians d’aquell regne naixent, durant les primeres generacions, foren catalans i, una minoria, aragonesos. Direm, per a reforçar més el tema, que la cultura aragonesa, com la castellana, sí que és patriarcal, com han demostrat persones que han fet estudis relacionats amb el folklore vinculat a la llengua aragonesa.

Som un Poble on la música popular eròtica en valencià rep l’aprovació d’una quantitat molt alta de persones (ho podem comprovar en Facebook): més d’un 80% no les desaprova i, fins i tot, els dona espenta per a escriure’n més (per exemple, dones que plasmen la lletra de cançons eròtiques que han aprés de la seua àvia). Un Poble en què, una mitat de les persones que aproven aquestes cançons eròtiques en valencià…  (o que, àdhuc, n’afigen unes altres de la mateixa línia) són dones.

Som un Poble que apostem més per fer pactes que per imposar perquè sí: preferim dos sants protectors del camp (els Sants de la Pedra) a un sant que, mentres que ell prega baix d’un arbre, hi ha un àngel que li llaura els camps (Sant Isidre).

Però també parlem d’un Poble de ment oberta, acollidor, hospitalari, amb molta iniciativa (en el tema emprenedor i tot), un Poble on la dona sol fer de matriarca i està molt ben considerada pel marit i pels fills (siguen xics, siguen xiques), perquè, no sols és la principal transmissora del saber, del folklore, sinó que, igualment, és qui porta la iniciativa (però sense esperit dictatorial, sinó, com ara, comentant-ho, amb bones paraules, al marit).

Finalment, som un Poble en què, la gran majoria, no retoquem, ni censuren, les cançons eròtiques, ni, per descomptat, les rondalles de tipus eròtic.

Les cançons populars eròtiques en valencià com també les rondalles (i, com ara, les contarelles) eròtiques en la nostra llengua, són, sobretot, una part del folklore i també reflecteixen la manera de ser, de pensar, d’entendre el món i d’actuar, dels parlants d’una llengua, en aquest cas, la catalana. 

I, per això, no sols jo, sinó moltes persones, estem a favor de tot lo que té a veure amb les nostres arrels matriarcalistes i, per descomptat, amb la ment oberta.