Sobre la recerca sobre el matriarcalisme dels catalanoparlants nascuts abans de 1920 i el seu llegat

Bon dia,

U dels trets que caracteritza les cultures matriarcalistes és la importància que es concedeix al tacte i a l’escolta.

El tacte, entre d’altres coses, té a veure amb tocar els peus en terra. I l’escolta, amb la creativitat. Aquest trets estan ben plasmats en moltes rondalles tradicionals.

A més, hui, he enviat un missatge a unes quantes persones i, en resposta a les paraules d’un amic que, durant molts anys, ha treballat en una editorial, li he comentat com aconsegueixes una recerca com la del matriarcalisme.

Recordem que, com molt bé ens ha escrit un escriptor de les Illes Balears, és un tema poc tractat, encara que, com deia Pere Riutort (1935-2021), estiga en la realitat:

— Gràcies,

Creativitat, esperit comunitari, bona empatia, paciència i una canya, no creure’s totes les versions oficials, fer moltes qüestions en Facebook i a ma mare, una entrevista a ma mare, estudiar poemes i cançons (eròtiques o no), ajuda i generositat d’artistes com Miquel Torner de Semir (1938), de familiars de pintors, de pedagogs com Pere Riutort (1935-2021) i de molta gent de les Illes Balears, acceptar moltes recomanacions bibliogràfiques i, sobretot, tocar els peus en terra, admetre lo correcte i lo políticament incorrecte i escoltar molt, molt, de manera que, quasi ningú, es senta fora i alié a la possibilitat d’afegir el seu punt de vista en la recerca”.

Una dita, plasmada per Maria Montserrat Morera Perramon el 3 de febrer del 2024:

“Els meus sogres van comprar un llit de metall per a la nostra filla i van dir que duraria ‘per vida d’hereus'”, és a dir, per més de dues generacions.

Una forta abraçada.

https://twitter.com/TJPCATALUNYA/status/1334244518565195782?t=gaQbHyvd5t_ZIG8I6UCbZw&s=19