Estic totalment a favor que els catalans, com qualsevol persona, puguen autogovernar-se i del dret a l’autodeterminació de les persones, dels catalans i de tots els Pobles del món així com que, per exemple, una dona tinga dret a triar si tenir fills o no, si casar-se o no o, per exemple, amb quina roba vestir.

La cultura catalana, la valenciana i la balear (com, per exemple, la cultura colla, d’Amèrica del Sud, la gallega, l’asturiana, la basca i l’occitana) són matriarcals i afavoreixen l’esperit creatiu, l’esperit emprenedor, la llibertat, la sinceritat, l’obertura entre tots els qui la promouen i anar a l’arrel i, així, estimar la terra i tot lo que hi té a veure. A més, toquen els peus en terra, són prou festives i maternals.

Les cultures matriarcals no abracen el totalitarisme, ni les tiranies, ni les dictadures, ni les hegemonies, ni l’imperialisme, ni el colonialisme, ni el postcolonialisme, ni el despotisme, ni les democràcies formals.

Per això, indague, escric i promoc temes en relació
— amb la cultura i amb folklore
* matriarcalistes
* que enllacen amb els catalanoparlants nascuts abans de 1920 i amb els qui fan que perduren i, òbviament,
— l’etnologia (estudi dels Pobles, ací, semblances amb altres Pobles matriarcalistes).
a) Estudi
b) explanació
c) didàctica.
Han de complir les tres condicions. Si no, no els estudie. Ja m’ho deia Pere Riutort, en el 2018: “Ars longa, vita brevis” (‘L’art és llarg, la vida és breu’). 

Per això, ell emprava la vida en lo que més li omplia psicològicament, en lo que més li afavoria i, igualment, a moltes persones i a l’esdevenidor i, com diuen en alguns pobles matriarcalistes del món, de forma que siga profitós per a d’ací a set generacions.

Ara bé, JO NO AGAFE EL CARAMEL PATRIARCAL, bé de la cultura castellana, bé de qualsevol altre Poble patriarcal del món, ja que ESTIC INTERESSAT PER LO MATRIARCALISTA (I AIXÒ INCLOU ELS MEUS ORÍGENS), PER LA REALITAT I RECEPTIU. Agafar-lo seria com preferir viure amb la síndrome d’Estocolm, en lloc de ser tu qui vola el catxirulo i, per tant, representaria llepar els peus (i, per què no, el cul ple de merda) a qui te l’ofereix, encara que siga un primer ministre (o un polític d’un altre grau) violador de la paraula i dels acords, un manipulador, un mentirós compulsiu. Sí, un violador; com sona.

Per eixe motiu, preferesc fugir del mal i agafar el bé, com diu un passatge bíblic, en lloc de fer com eixos polítics que diuen que estan en contra de les violacions a dones… i que, nogensmenys, es veu que somien que això de violar la paraula els aporte una bona poltrona,… mentres que la gent digeresca el seu discurs alliberador o bé preferesca portar el collar de lo patriarcal i les cadenes patriarcals en els peus i en els braços, en nom de la lluita per la democràcia i per les llibertats que diuen que tant han costat. Òbviament, per això, silencien la Història de molts Pobles matriarcalistes i, per exemple, la realitat en l’Alta Edat Mitjana i abracen la mediocritat.

Sí, la democràcia formal, la que empiula amb la cultura romana (una cultura patriarcal i imperialista, com els Pobles d’aquest ram, d’on prové eixe estil de fer política “Feta la llei, feta la trampa”), la que, en el cas espanyol, promou que els polítics del “més a la dreta” orienten la mà cap a l’Astre Solar de l’altiplà castellà, cap a la terra del famós furtar i mentir que escrigué Francesc Eiximenis (en el segle XIV, en el capítol 894 de l’obra “Lo Crestià”).

És més: HEM REEIXIT. I REEIXIREM.

MÉS REPORTS:

“Matriarcat”: “Forma d’organització social que dóna la màxima importància social i política a la mare”.

Aquesta definició figura en el “Nou Diccionari de la Llengua Catalana”, de Joan Baptista Xuriguera, publicat per Editorial Claret en 1993.

Afegirem un tweet que considere molt sucós: 
https://twitter.com/jm_mallarach/status/1656922659861536769?t=SF7rOvFViYOnGOUxJrcyiQ&s=09

Són paraules de Josep Maria Mallarach plasmades el 12 de maig del 2023 en un tweet: “Hi estic completament d’acord. Sense una sòlida formació en humanitats que ensenyi a pensar, a discernir en clau ètica, esdevenim carn de canó de tota mena de manipulacions, cada vegada més sofisticades i efectives”.

Alaquàs, 13 d’agost del 2023.

Nihil obstat.