Arxiu d'etiquetes: traducció pròpia de l’anglés al valencià

Campaigning for altruism // Fent campanya a favor de l’altruisme

Campaigning for altruism

 

At Tanjong Katong Secondary School, teachers let student leaders run campaigns for social awareness to cultivate their spirit of altruism.

En el Tanjong Katong Secondary School [= Institut d’Ensenyament Secundari Tajong Katong, Singapur] els mestres permeten que els líders estudiantils porten avant campanyes per a la conscienciació social a favor de cultivar l’esperit d’altruisme.

 

Altruism matters. Just ask the teachers at Tanjong Katong Secondary School (TKSS).

“We base the TKSS Student Leadership Framework around altruism,” says Mdm Halilah Binte Salim Alkhatib, Subject Head of Student Leadership and Talent Management. “We grow all our student leaders to become altruistic leaders.”

Halilah explains that student leaders should be proactive in placing the needs and interests of others before themselves, without expecting anything in return.

TKSS grooms them to become individuals who are competent, compassionate and constructive –values that are the key to success in any field.

L’altruisme importa. Simplement preguntant-los-ho, als mestres del Tanjong Katong Secondary School [= Institut d’Ensenyament Secundari Tanjong Katong, de Singapur], ja és prou per a fer-nos-en una idea.

“El Marc de Lideratge Estudiantil del nostre institut [des d’ara, Institut Tanjong Katong] el centrem al voltant de l’altruisme”, diu la professora Halilah Binte Salim Alkhatib, mestra de l’assignatura Gestió del Talent i del Lideratge del Cap Estudiantil. “Cultivem als líders estudiantils de l’institut per a que n’esdevinguen de línia altruista”. 

Halilah explica que els dirigents estudiantils deurien ser proactius a l’hora d’avantposar les necessitats i els interessos dels altres per davant dels seus, sense esperar res a canvi.

L’Institut Tanjong Katong els prepara per a arribar a ser persones competents, amb compassió i constructives, valors que consideren la clau en qualsevol camp.

 

Experiential Learning through Campaigns

Can altruism be taught? As Ms Irene Chen, Level Head of Math, points out, “It’s not easy to develop altruism in a person unless an experiential learning platform is provided.”

So in 2008, the school experimented with an approach that gives student learders an authentic platform to serve the school community. The student councillors were entrusted to run the school’s first student-led and student-initiated social awareness campaign against bullying. It proved to be a success.

“It’s a good platform for student-initiated efforts,” Halilah explanis. “It allows our student leaders to serve and positively impact others without expecting anything in return”.

Moreover, the process of running a campaign covers all the guiding principles of the TKSS Student Leadership Framework, which aims to develop student leaders who contribute to a positive school culture and the community.

L’Aprenentatge Experimental a través de campanyes

¿Es pot ensenyar altruisme? Com indica Irene Chen, mestra encarregada d’un grau de Matemàtiques, “No és fàcil desenvolupar l’altruisme en una persona sense comptar amb una plataforma d’aprenentatge experimental”.

Així, en el 2008, el centre començà a experimentar amb un plantejament que donava als dirigents estudiantils una plataforma autèntica per a servir a la comunitat escolar. Els consellers dels estudiants foren confiats per a portar avant la primera campanya de conscienciació social contra l’assetjament escolar, amb la participació dels primers representants d’estudiants i d’estudiants que començaven. Acabà sent tot un èxit. 

“És una plataforma molt bona per als esforços dels estudiants que s’inicien”, explica Halilah. “Permet que els nostres caps d’estudiants servisquen i impacten positivament en altres sense que esperen res a canvi”.

És més, el procés de direcció de la campanya, cobrix totes les directrius del Marc de Lideratge Estudiantil de l’institut, el qual pretén que els dirigents dels estudiants contribuïsquen a una cultura positiva a nivell del centre i per part de la comunitat.

 

A Succesful Campaign

Since their first campaign in 2008, TKSS student councillors have continued to run week-long campaigns annually. These help to raise awareness of social talking points ranging from the need to demonstrate appreciation for others, to the challenges of parenting teenagers. Irene explains the key factors that helped their campaigns achieve school-wide success.

Firstly, the student leaders ensure that publicity that leads up the campaign is expansive and executed well. This creates awareness about campaign before the event, and continues to have an impact on the students even after it is over. Some examples of publicity materials are banners, posters, collaterals and air time during the morning assembly for students leaders to introduce the campaign.

Una campanya exitosa

Des de la primera campanya, en el 2008, els consellers estudiantils de l’Institut Tanjong Katong fan cada any campanyes d’una reunió d’una setmana, campanyes que ajuden a crear consciència i que abracen temes de conversació que van des de la necessitat de manifestar estima per l’altre fins als reptes a l’hora d’educar als adolescents. Irene explica els factors claus que han ajudat a que les campanyen assolisquen ser un èxit del centre educatiu.

En primer lloc els dirigents dels estudiants s’asseguren que la publicitat que porta la campanya s’expandisca i es porte avant de manera encertada.

 

Secondly, during the week of the campaign, Character and Citizenship Education (CCE) lessons are facilitated by students councillors. They also plan and deliver the content for the assembly period of that week.

Irene explains, “The teachers are not only looking at the suitability and relevancy of the content, but we also ensure the modes of delivery are appropriate for the various levels and classes.”

Finally, a show of commitment by the student population is crucial. Hence, the organizing committee would request for a designated are in the school canteen where they can execute school-wide pledges and students can show their support. “If we can get the student population to commit to make a positive change, we know that the campaign is successful,” says Irene.

En segon lloc durant la setmana de la campanya, Educació per al Caràcter i la Ciutadania, els consellers estudiantils faciliten les lliçons. Ells també planifiquen  i impartixen el contingut durant el periòde que dura l’assemblea setmanal.

Irene explica: “Els mestres no es limiten només a la idoneïtat i a la rellevància del contingut sinó que, a més, s’asseguren que els mètodes per a impartir-los siguen apropiats per als diferents nivells i per a les classes”.

Finalment un senyal d’interés per part de la comunitat estudiantil és crucial. Hence, el comité organitzatiu, vetla per a que els participants que exposaran puguen gaudir dels servicis del menjador del centre on ells podran posar en pràctica els compromisos de tot l’institut i els estudiants mostrar-los el seu suport. “Si aconseguim que el conjunt dels estudiants s’implique a favor d’un canvi positiu, podrem dir que la campanya ha sigut un èxit”, manifesta Irene.

 

The Teachers’ Role

Even though the campaings are student-initiated and student-led, teachers still play a part. They ask guiding questions to sharpen student leaders’ thinking when they are conceptualizing the campaign. They also coach and provide suggestions, while observing student leaders as they rehearse activities that they plan to deliver. This ensures the quality of their learning experience.

Mdm Loo Ming Yang, one of the teachers in charge of the students councillors, explains: “As teachers, we need to ensure the quality of the campaign because we have to make sure that the information is accurate and unbiased. We approve and validate the proposal and materials prepared by organizing committee, and critique their rehearsals.”

El paper dels mestres

Encara que les campanyes les porten els estudiants que s’inicien i els qui fan de dirigents, els mestres encara prenen part. Així, fan preguntes orientadores per a aguditzar el pensament dels representants estudiantils quan conceptualitzen la campanya. Igualment dirigixen i oferixen suggeriments, al mateix temps que observen als caps dels estudiants i assagen activitats que presenten. I tot això garantix la qualitat de la seua experiència en l’aprenentatge.

La professora Loo Ming Yang, una de les mestres encarregada dels consellers estudiantils, explica: “Com a mestres, cal que assegurem la qualitat de la campanya perquè hem d’assegurar que la informació siga acurada i sense prejudicis. Aprovem i donem per vàlida la proposta i els materials preparats pel comité organitzador, i fem una valoració dels seus assajos”.

 

The teachers also help with administrative matters, such as including the campaign and in the school’s calendar of events, and ensuring that student leaders have the opportunity to lead CCE lessons and assembly period during the campaign week.

While planning and running a campaign sounds challenging and time-consuming, the TKSS teachers believe it is all worthwhile.

By letting the students experience first-hand what it is like to work for altruistic causes, it is more likely they will embrace the value of altruism. And they can continue to work in the same spirit, these students will truly grow to become compassionate, constructive and competent leaders.

Els mestres també ajuden en qüestions de tipus administratiu, com ara, les que inclouen la campanya i el calendari d’esdeveniments de l’institut i asseguren que els dirigents estudiantils tinguen l’oportunitat de dirigir sessions d’Educació per al Caràcter i la Ciutadania i els moments en què tindrà lloc l’assemblea durant la setmana de la campanya.

Encara que planificar i portar avant una campanya puga sonar com un repte llarg, els mestres de l’Institut  Tanjong Katong creuen que val la pena.

Mentres que permeten que els estudiants experimenten personalment a quines activitats altruistes els agradaria dedicar-se, és molt probable que acaben abraçant el valor de l’altruisme. I, mantenint els estudiants eixe mateix esperit a l’hora de treballar, podran realment créixer i esdevindré líders amb compassió, constructius i competents.

 

************

 

Halilah Binte Salim Alkhatib is the Subject Head of Student Leadership and Talent Management and she has been teaching for 11 years. Irene Chen is the Level Head of Math and has been teaching for 7 years. Loo Ming Yang is a Science teacher and a teacher in charge of the students councillors. She has been teaching for 8 years. They are all from Tanjong Katong Secondary School.

Halilah Binte Salim Alkhatib és la cap de l’assignatura Direcció i Talent del Lideratge Estudiantil i porta onze anys ensenyant. Irene Chen és mestra de l’assignatura Matemàtiques i duu set anys impartint classes. Loo Ming Yang és mestra de Ciència, té al seu càrrec als consellers estudiantils i porta huit anys en el món de l’ensenyament. Les tres treballen en l’Institut d’Ensenyament Secundari Tanjong Katong, de Singapur.

 

 

Font: Per a accedir a la lectura del text original, podem anar a l’enllaç que figura més avall.

http://singteach.nie.edu.sg/issue49-classroom03

Nota: Agraïsc la generositat de Juan Pablo Sans, de Gabriele Davini (ambdós, traductors), de Santiago Rodríguez Ruiz (amic de Facebook, com els anteriors), de Denise (de l’Institut Tanjong Katong, de Singapur) i d’alguns companys del grup Translation and Interpreting Group pel que fa a les formes “Subject Head” i “Level Head”.

 

 

 

 

 

Prosocial behavior // Conducta prosocial

Prosocial behavior

By / Per  Ariel Knafo, Michelle Weiner, Irist Dubrovsky

Dec 23, 2009 / 23 desembre 2009

 

Prosocial behaviors are voluntary behaviors made with the intention of benefiting others (Eisenberg & Fabes, 1998). This definition carefully circumvents the potential benefits to the person performing the prosocial behavior. Prosocial behavior is often accompained with psychological qand social rewards for its performer. In the long run, individuals can benefit from living in a society where prosociality is common (which, in evolutionary terms, increases reproductive potential). It has therefore been difficult for researchers to identify purely altruistic behaviors, benefiting only the recipient and not the performer. Nevertheless, behaviors benefiting others, but whose main goal is self-advantageous (e.g., cooperative behaviors intended to obtain a common resource), typically are not considered prosocial. Typical examples includes: volunteering; sharing toys, treats, or food with friends; instrumental help (e.g., helping a peer with school assignments); costly help (e.g., risking one’s own life to save others); and emotionally supporting others in distress (e.g., comforting a peer following a disappointing experience or caring for a person who is ill).

Les conductes socials són comportaments voluntaris fets amb la intenció de beneficiar a altres persones (Eisenberg i Fabes, 1998). Esta definició eludix amb molt de compte els beneficis potencials de  la persona com a executor de l’actitud prosocial. La conducta prosocial sovint va acompanyada de recompenses psicològiques i socials a favor de qui les du a terme. A llarg termini, els individus es poden afavorir de viure en una societat on la prosocialitat és habitual (en la qual, en termes d’evolució, incrementa la capacitat reproductiva). Per això, resultà difícil, per als investigadors, identificar conductes purament altruistes en què només es beneficiava el receptor però no qui la realitzava. Tanmateix, les conductes beneficien als altres, però aquelles en què l’objectiu principal resulta avantatjós per a u (com ara, accions socials que pretenen obtindre un recurs comú), no es consideren típicament prosocials. Alguns d’eixos casos són, per exemple, el voluntariat; compartir joguets, cosetes o menjar amb els amics, l’ajuda determinant (com ara, ajudar a un company d’escola, en les activitats); les que poden costar car (per exemple, arriscar la vida, per a salvar-ne la d’altres); i donar suport a persones que patixen aflicció (com ara, donar conhort a col·legues que passen per una experiència de desil·lusió o tindre cura d’alguna persona que està malalta).

 

DEVELOPMENTAL CHANGES

Prosocial behavior has roots in human evolutionary history as de Waal’s comparison with other species shows. Nevertheless, Fehr and Fischbacher note that humans are unique in their degree in prosociality. Hoffmans’s theory proposes that prosocial behavior becomes increasingly other-oriented as children mature. Infants feel self-distress in reaction to the distress of others because they are incapable of differentiating their own experiences from those of others. Gradually, self-distress is replaced by other-oriented concern, requiring some understanding of others’ mental states (Hoffmans, 2000). Zahn-Waxler, Robinson, and Emde show that by age 4, many children can react empathically to others, including offering help to those in distress.

CANVIS EVOLUTIUS

La conducta social partix, en la història de l’evolució humana, de la comparació que de Waal feu amb estudis sobre altres espècies. No obstant això, Fehr i Fischbacher se n’adonaren que l’espècie humana és única quant al grau de prosocialitat. La teoria de Hoffman proposa que el comportament prosocial s’incrementa progressivament cap als altres a mida que els infants creixen. Així, els xiquets noten perill en reacció al de les altres persones perquè encara no són capaços de diferenciar les seues experiències de les d’altres persones. Gradualment, eixa por que tenen minva per l’interés cap als altres humans, i requerix un poc d’enteniment dels estats mentals de les altres persones (Hoffman, 2000). Zahn-Waxler, Robinson i Emde mostren que, a partir dels quatre anys, molts xiquets poden reaccionar de manera empàtica cap al proïsme i, fins i tot, incloent l’obertura a ajudar a les persones amb dificultats.

 

The 1998 Eisenberg and Fabes meta-analysis found that prosocial behavior increases with age, although increases varied in size, depending on the methodological aspects of each study. In one study by Benenson, Pascoe, and Radinore, about 60 percent of 4-year old children donated at least one of 10 stickers they received to a peer, and about 85 percent did so at age 9. This increase was markedly elevated for higher-SES children compared to lower-SES children. From childhood to adolescence further increases are found in sharing, but not in helping or providing emotional support (Eisenberg & Fabes, 1998). The boost in prosocial behavior with age is attributed to developmental increases in cognitive abilities associated with detecting others’ needs and determining ways to help, in empathy related responding, and in the moral understanding of the importance of helping others (Eisenberg et al., 2006).

La metaanàlisi duta a terme per Eisenberg i Fabes en 1998 va concloure que la conducta prosocial augmenta amb l’edat, encara que variava amb el número depenent de factors metodològics emprats en cada estudi. En una investigació realitzada per Benenson, Pascoe i Radinore, al voltant del 60% dels xiquets de quatre anys  donaven a un amic, com a mínim, u de cada deu adhesius que havien rebut, i quasi un 85% ho feia als nou anys. Eixe increment era notablement elevat en xiquets de major nivell econòmic, comparat amb el dels que tenien una condició sòcio-econòmica més baixa. Des de la infantesa fins a l’adolescència els augments prosseguien en l’intercanvi, però no en l’auxili o a l’hora de proveir suport de tipus emocional (Eisenberg i Fabes, 1998). L’increment de la conducta prosocial amb l’edat s’atribuïx a l’accentuació del desenvolupament en habilitats cognitives associades amb la detecció de les necessitats dels altres i a formes claus per a ajudar, en la resposta relacionada amb l’empatia i en l’assimilació moral de la importància de fer costat al proïsme (Eisenberg i altres, 2006).

 

(…) HOW TEACHERS AND SCHOOLS CAN PROMOTE PROSOCIAL BEHAVIOR

Although observational studies suggest that preschool teachers usually do little to encourage prosocial behavior, teachers’ behavior and school policies can promote prosociality. Positive, warm, and secure teacher-student relationships are associated with children’s prosociality (Eisenberg et al., 2006).

To overrule the possibility that highly adjusted children are both prosocial and elicit positive reactions from teachers, intervention studies are essential. A five-year longitudinal study by Solomon and colleagues finds that training teachers to promote children’s prosociality and developmental discipline increases children’s prosocial values and behaviors. The program provided children an opportunity to work collaboratively in small groups and participate in activities designed to promote social understanding. It emphasized prosocial values through the use of relevant media and highlighting children’s positive behaviors and provided opportunities for active helping such as a buddy program that assigned older children to help younger peers.

(…) COM PODEN ELS MESTRES I LES ESCOLES PROMOURE LA CONDUCTA PROSOCIAL

Malgrat que els estudis observacionals suggerixen que els mestres d’educació infantil normalment fan poc per a estimular la conducta social, l’actitud dels mestres i les polítiques escolars la poden promoure. Les relacions positives, càlides i de seguretat entre el mestre i l’estudiant s’associen a la prosocialitat dels xiquets (Eisenberg i altres, 2006).

Per a tombar els prejudicis sobre la possibilitat de xiquets fortament adaptats tant a les reaccions prosocials com també a les positives que susciten els mestres, resulta essencial la intervenció d’estudis. Així, un estudi longitudinal realitzat per Solomon i col·legues durant cinc anys trobà que la formació dels mestres amb l’objectiu de promocionar la prosocialitat dels xiquets i el desenvolupament de la disciplina, millora els valors i la conducta prosocials dels estudiants. El programa proporcionava als xiquets l’oportunitat de col·laborar en xicotets grups i de participar en activitats dissenyades per a promoure la comprensió social. Emfasitzava els valors socials per mitjà de l’ús de mitjans rellevants i de posar-los en relleu actituds positives dels xiquets i, també, de proveir-los oportunitats per a l’ajuda activa, tal com un programa d’amics assignat als companys més grans per a que assistiren als més jóvens.

 

In another school intervention reported by Fraser and colleages, children received training designed to teach social problem-solving skills and to reduce peer rejection. Simultaneously, parents participated in home lessons designed to improve parenting skills (e.g., child development, parent-child communication, problem-solving, and discipline). Intervention children increased in prosocial behavior in comparison to the control group. Another experimental school program reported by altering school climate by teaching students and staff five simple rules and activities: (a) praise people, (b) avoid put-downs, (c) seek wise people as advisers and friends, (d) notice and correct hurts one causes, and (e) right wrongs.

En un altre cas dirigit per Fraser i companys en una escola, els xiquets reberen formació orientada a educar en habilitats per a la resolució de problemes socials i  per a reduir el rebuig cap als companys. Al mateix temps, els pares ho feien amb formació extraescolar destinada a millorar les destreses com a educadors (per exemple, el desenvolupament del nen, la comunicació entre els pares i els xiquets, la resolució de problemes i la disciplina). La participació dels xiquets s’incrementà en la conducta social a diferència del grup de control. Una altre programa escolar experimental aportà una variació pel que feia al clima escolar mitjançant l’ensenyament (als estudiants i  i al personal) de cinc normes i activitats senzilles: a) elogiar a les persones, b) evitar els menyspreus, c) buscar persones experimentades com a assessors i com a amics alhora, d) adonar-se i corregir els danys que cadascú feia i e) eliminar injustícies.

 

McMahon and Washburn point out that effective interventions often work to address students’ empathy and problem-solving skills and are often tailored to the cultural, developmental, and behavioral characteristics of students. Research by Kazdin, Bass, Siegel and Thomas reveals the effectiveness of cognitive-behavioral therapy in increasing prosociality in children with severe antisocial behavior. Another violence prevention program reported by DeCarlo and Hockman improves male urban African American students’ prosocial skills through analysis of relevant RAP music lyrics. Furthermore, Lakes and Hoyt show the effectiveness of tae-kwon-do training, at primary school to improve self-regulation and prosocial behavior among boys and, to a lesser extent, girls. Attention /play interventions by school psychologists with higly agressive boys (modeling, role-playing, coaching, feedback, and discussion of play strategies), by Dubow and colleagues longitudinally decrease agression and increase prosocial behavior. These studies demonstrate the usefulness of non-preaching approaches to prosocial development.

McMahon i Washburn senyalaven que les intervencions efectives sovint pretenen dirigir l’empatia dels estudiants i les destreses per a solucionar problemes i que solen estar adaptades a les característiques culturals, al desenvolupament i a la conducta dels estudiants. Així, una recerca realitzada per Kazdin, Bass, Siegel i Thomas revela l’eficàcia de la teràpia cognitivo-conductual en l’increment de la prosocialitat en els xiquets amb un comportament fortament antisocial. Un altre programa de prevenció de la violència presentat per De Carlo i Hockman millorava la destresa prosocial dels estudiants afroamericans de gènere masculí  i residents en zones urbanes, per mitjà de l’anàlisi de lletres de música rap molt conegudes. A més, Lakes i Hoyt mostren l’efectivitat de l’ensenyament del taekwondo, en l’educació primària, amb la intenció de millorar l’autoregulació i la conducta social entre els xics i, en menor mida, entre les xiques. Les intervencions en l’atenció i en el joc, per part de psicòlegs escolars amb xics fortament agressius (modelatge, role-playing, coaching, retroalimentació i tractament d’estratègies de joc), per part de Dubow i companys seus, feu que minvara l’agressió i que s’incrementara la conducta prosocial. Estos estudis manifestaven la utilitat de no donar consells contínuament i d’acostar-nos al desenvolupament prosocial.

 

 

Font: El text original figura en http://www.education.com/reference/article/prosocial-behavior.

 

 

Cooperative learning // Aprenentatge cooperatiu

Cooperative learning

 

What is student-student classroom interaction and how does it affect learning?

This theme adresses how well students communicate with one another in class. Classes where students have opportunities to communicate with each other help students effectively construct their knowledge. By emphasizing the collaborative and cooperative nature of scientific word, students share responsibility for learning with each other, discuss divergent understandings, and shape the direction of the class. The Pedagogy in Action module on Cooperative Learning is a great place to learn more about structuring student-student interactions both in and out of the classroom. The Cutting Edge teaching method module on using ConcepTests in the classroom also has tips for integrating think-pair-share activities into even large classrooms.

¿Com són les classes centrades en la interacció entre els estudiants i com afecten a l’aprenentatge?

Este tema tracta sobre la qualitat amb què es comuniquen els estudiants entre si en les classes. Les classes en què els estudiants tenen possibilitats de comunicar-se en eixe ambient els ajuden a construir el seu coneixement amb eficàcia. Posant l’accent en la naturalesa col·laboradora i cooperativa del coneixement científic, els estudiants compartixen la responsabilitat mentres aprenen units i a l’hora de raonar sobre interpretacions i de modelar la direcció de la classe. El mòdul “Aprenentatge Cooperatiu” de la Pedagogia de l’Acció és una oportunitat excel·lent per a aprendre més sobre l’estructuració de les interaccions que tenen lloc entre els alumnes dins i fora de l’aula. El mòdul sobre el mètode d’ensenyament “Avantguarda” també té notes interessants per a la introducció d’activitats del tipus “pensa-ajunta’t-compartix” (*), fins i tot en classes grans.

 

Characteristics / examples of classes with (…) high student-student classroom interaction

(…) a more student-focused class provides multiple opportunities for students to discuss ideas in small groups and may support a whole class discussion. One simple measure of this is the proportion of the class dedicated to students talking to one another. The quality of the discussion is also important: tasks that have the potential for more than one answer can generate deeper thinking processes and may also shift the direction of the lesson. (…) Successful discussions are characterized by small groups conversations that seek to give voice to all students and to provide sufficient time and opportunity to listen and consider the ideas of others.

Característiques i exemples de classes amb molta interacció entre els alumnes

(…) una classe més bé centrada en l’estudiant proveïx múltiples oportunitats per a que els estudiants puguen debatre sobre temes en grups menuts i arribar a generar una discussió general en la classe. Així, una forma senzilla de fer-ho és dedicant una part del temps a que els estudiants parlen entre si. La qualitat del conjunt dels comentaris també és important, per exemple, per mitjà de tasques que obrin la possibilitat a més d’una resposta i que poden crear processos de pensament profund i, a més, canviar el sentit de la classe. (…) Les converses exitoses en l’aula es caracteritzen per anàlisis en grups menuts que pretenen donar veu a tots els estudiants i proporcionar-los prou de temps i l’ocasió d’escoltar i de tindre en compte idees distintes.

 

Consider structuring your class so that it:

* Provides opportunities for students to work in pairs and small groups and use multiple modes of communication (e.g., discussions, making presentations, brainstorming).

* Encouraging students to work together as a class to contribute to a comprehensive answer to an open-ended problem.

* Devotes a significant proportion of class time (15-30%) to students interactions.

* Encourages in-depth conversations among students (and between students and instructor).

* Features several students explaining their idees to a respectful class that listens well.

Tindre en compte l’estructuració de la teua classe per a que:

* Done oportunitats als estudiants per a que treballen en parelles i en grups menuts i per a que puguen emprar múltiples formes de comunicació (per exemple, debats, fer presentacions i pluja d’idees).

* Encoratge als alumnes a treballar junts, com una classe, amb l’objectiu d’arribar a una resposta global a un problema de final obert.

* Es dedique una part considerable del temps que dure la classe (un 15%-30%) a interaccions entre els estudiants.

* Anime als alumnes a tractar temes en profunditat (entre els estudiants i entre ells i el mestre).

* Alguns estudiants presenten les seues idees davant de tota la classe, enmig d’un ambient de cordialitat, i de forma que es puga escoltar bé.

 

Tips and examples for improving student-student classroom interaction

* I want students to interact at different scales and engage in discussion my classroom. Consider using…

a) In-class assignments where students think individually about a question, talk to their peers about an idea, and the report their findings back to the class. These think-pair-share exercises work best when there are multiple answers to a question (nurturing and valuing divergent thinking).

b) Conceptual multiple-choice questions (ConcepTests) about themes from the lesson mingled with peer instruction. The use of clickers can facilitate this technique.

c) More structured discussion exercises such as jigsaw activities where students become experts in some facet of a topic and then work as teams mixed experts to further explore a topic.

d) One or more cooperative learning techniques that encompasses a variety of methods to encourage student-student interactions within your classroom.

Consells i exemples per a la millora de les relacions entre els estudiants en la classe

* Vull que els estudiants interactuen en graus diferents i que s’involucren en els debats que tenen lloc en la classe que faig, tenint present:

a) Les tasques que fan en classe, quan pensen individualment sobre una qüestió, que parlen amb els seus companys sobre una idea i que informen sobre les seues conclusions a la classe. Estos exercicis del model “pensa-ajunta’t-compartix” funcionen millor quan hi han múltiples respostes a una qüestió (nodrint i valorant el pensament divergent).

b) L’elecció d’aspectes conceptuals sobre temes, a partir de la lliçó, units a la formació del company. L’ús de comandaments (“clickers”) pot facilitar esta tècnica.

c) Exercicis a partir d’un debat més organitzat, com ara, activitats del tipus jigsaw (*), en què els estudiants esdevenen experts en algun aspecte d’un tema i, aleshores, treballar-lo com si foren grups variats de persones versades, amb la finalitat d’explorar-lo.

d) Una activitat (o més), de tècniques d’aprenentatge cooperatiu, que englobe una varietat de mètodes per a encoratjar a les relacions entre els estudiants dins de la teua classe.

 

* I want students to work on open-ended problems to encourage in-depth conversations with each other and with me. Consider using…

a) Open-ended questions. These are questions with more than one right answer and encourage students to make a judgement call. Sometimes such can foster in-class debates.

b) Structured academic controversies. Encourage students to delve into the real data to decide how best to use / interpret / display it.

* I want students to present their ideas to others and to have all ideas respected. Consider…

a) Professional communication projects that involve students in the presentation of their ideas as oral or poster presentations.

b) Incorporating gallery walks to encourage groups of students to build a class response to an instructional prompt. Students are actively involved in synthesizing important concepts, consensus building, writing, and public speaking to share their findings. This technique works best in small to mediuem-sized classes.

* Vull estudiants que acaben preparats per a treballar en problemes amb un final obert per a animar-los a raonar en profunditat amb cadascú dels altres i amb mi. I això, fent ús…

a) De preguntes en temes de final obert. Estes preguntes amb més d’una resposta correcta els poden animar a presentar més d’una valoració. A vegades, això pot fomentar debats en classe.

b) De controvèrsies acadèmiques planificades. Encoratgen a l’alumne a aprofundir en la informació real per a decidir com emprar-la, com interpretar-la i com exposar-la millor.

* Vull que els estudiants presenten les seues idees a altres companys i que s’accepte la pluralitat. Tindré en compte:

a) Projectes de comunicació professional per a implicar-los en l’exposició de les seues idees, bé oralment, bé amb pòsters.

b) La incorporació d’eixides a galeries amb l’objectiu d’estimular als grups d’estudiants a construir una resposta, davant la classe, a un aspecte educatiu. Els estudiants s’involucren activament en la sintetització de conceptes importants, en la creació d’acords, escrivint, i parlant en públic per a compartir les seues troballes. Esta tècnica s’ajusta millor a aules de poc d’espai o mitjanes.

 

Font: El text original figura en http://serc.carleton.edu/NAGTWorkshops/certop/imp_ssi.html.

Notes: Agraïsc la col·laboració de Juan Pablo Sans, amic de Facebook, pel seu paper en la traducció de la forma “think-pair-share” acompanyada d’informació molt interessant, en castellà (http://www.proz.com/kudoz/english_to_spanish/education_pedagogy/830007-think_pair_share.html), i per l’intercanvi desinteressat de missatges en resposta a una intuïció meua que anava per bon camí.

Quant a la tècnica jigsaw he trobat per serendipitat i considere molt interessant, l’entrada (en català, castellà i anglés) de la Universitat Autònoma de Barcelona amb enllaç http://grupsderecerca.uab.cat/grai/content/m%C3%A8todes-daprenentatge-cooperatiu.

 

 

 

 

 

Selfless people have more sex, study finds // Un estudi descobrix que les persones altruistes tenen més relacions sexuals

Selfless people have more sex, study finds

 

(…) New research from the University of Guelph and Nipissing University shows that people who helps others are more desirable to the opposite sex, have more sexual partners and more frequent sex.

(…) Una nova recerca de la University of Guelph i de la Nipissing University mostra que les persones que ajuden a altres senten més atracció pel sexe contrari, tenen més companys sexuals i tenen sexe de manera més freqüent.

 

The study was published recently in the British Journal of Psychology.

“This study is the first to show that altruisme may translate into real mating success in Western populations, that altruists have more mates than non-altruists,” said Pat Barclay, a University of Guelph psychology professor who worked on the study with lead author Prof. Steven Arnocky from Nipissing. 

L’estudi ha sigut publicat recentment en el British Journal of Psychology [‘Diari Britànic de Psicologia’].

“Este estudi n’és el primer que mostra que l’altruisme podria traduir-se en l’èxit d’aparellaments reals en poblacions occidentals i que els altruistes tenen més amics que els no altruistes”, diu Pat Barclay, un mestre de psicologia de la University of Guelph (el Canadà), qui treballà en l’estudi juntament amb el mestre en cap Steven Arnocky, de Nipissing, una altra població canadenca.

 

Arnocky added: “It appears that altruism evolved in our species, in part, because it serves as a signal of other underlying desirable qualities, which helps individuals reproduce.”

The researchers interviewed about 800 people regarding their relationships and propensity for helping others, including giving to charity, donating blood, helping strangers cross the street, donating winnings and helping classmates, among other things.

Even after controlling for age and personality, altruists were found to have greater succes at dating and sex.

Arnocky afegí: “Sembla que l’altruisme ha evolucionat en les nostres espècies, en part, perquè servix com a senyal d’altres característiques del desig sexual, les quals faciliten la reproducció dels individus”.

Els investigadors entrevistaren a 8oo persones si fa no fa respecte a les seues relacions i la seua predisposició a ajudar a altres: incloïen la donació de diners per a finalitats benèfiques, la donació de sang, ajudar a creuar el carrer, la donació dels guanys i l’ajuda a companys de classe, entre altres coses.

Fins i tot, després de fer controls per edat i personalitat, es comprovà que els altruistes obtenien millors resultats en la quantitat de cites amb altres persones i de relacions sexuals.

 

However, “it’s a more effective signal for men than for women,” Barclay sid. The study found that while altruism is a desirable quality among both genders, it affects men’s lifetime dating and sex partners more thant women’s.

The findings suport previous studies on food sharing by hunters, which found that men who hunt and share meat enjoy greater reproductive succés. Earlier research -both men and women are more attracted to people who are altruistic.

Tanmateix, “és un fet més present en el cas dels hòmens que en el de les dones”, indica Barclay.  L’estudi trobà que mentres que l’altruisme és una part més de l’atracció sexual en els dos gèneres, afecta més al temps de duració i a les parelles pel que fa als hòmens que a les dones.

Les conclusions confirmen estudis anteriors sobre el compartiment d’aliments per part de caçadors i que mostraven que els hòmens que caçaven i compartien carn gaudien d’un èxit reproductiu major. Igualment, fa poc, una recerca encapçalada per Barclay també havia trobat que, en igualtat de condicions, tant els hòmens com les dones eren molt més atractius quan es tractava d’altruistes.

 

The researchers suggest expandint the study to include a wider array of variables such as relationship length and partner quality.

“Also, given the importance we place on attractiveness, resources and intelligence, it would be worthwhile to explore how individuals “trade-off” altruism against desirable qualities,” Arnocky said.

Les persones que han fet la investigació proposaven ampliar l’estudi i incloure un gamma de variables més profundes , com ara,  la duració de la relació i la qualitat de la parella.

“Igualment, atenent a la importància que atorguem a l’atracció, als recursos i a la intel·ligència, valdria la pena explorar com ‘intercanvien’  l’altruisme els individus davant els trets del desig sexual”, diu Arnocky.

 

 

Font: L’origen del document, ací traduït quasi del tot, és la notícia publicada en

Selfless People Have More Sex, Study Finds

i, quan vaig decidir indagar sobre si la diferència entre hòmens i dones era substancial, vaig recórrer a l’article publicat com a

http://digest.bps.org.uk/2016/07/22/altruistic-people-have-more-sex

en què les línies verdes amb guionets són els resultats dels hòmens i les línies roges representen els de les dones. Sincerament, abans de llegir el text, pensava que les dades serien més altes en les dones que en els hòmens però, després d’accedir al document en què les vaig vore, no esperava que la diferència fóra com apareix en dos dels gràfics d’eixe article del British Journal of Psychology.

Nota: Per a la forma desirable quality i el seu plural desirable qualities (amb el qual, literalment, diem qualitats desitjables), en un article relacionat amb la sexualitat i on el terme desirable també significa “atractiu”, he preferit escriure les traduccions “característiques del desig sexual”, “una part més de l’atracció sexual” i “els trets del desig sexual”.

 

Believe it or not, humans are kind // Es crega o no, els humans som amables per naturalesa

Belive it or not, humans are kind

 

There’s a lot of archaelogical and ethnografic evidence of humans maintaining friendly contacts with people of different ethnicities, religious or livelihoods -strangers from ‘over there’ doing something different. (…) In our evolutionary past, food, clothes, shelter, mates, etc. were not always available in one’s local community, but friendships across group boundaries could provide access. The same is true today in modern cities: we often hear about job opportunities from distant friends or acquaintances. (…)

Hi han moltes proves arqueològiques i etnogràfiques que confirmen el manteniment de contactes d’amistat amb persones d’ètnies, religions i formes de vida diferents (estranyes, distintes a lo d’allí per la seua manera de fer les coses, d’actuar). Al llarg del nostre passat evolutiu, els aliments, els menjars, les robes, els recers, els companys, etc. no sempre han estat a l’accés en la comunitat local en què es vivia, però gràcies a les amistats que superaven les fronteres dels grups, es feia possible. Lo mateix ocorre a hores d’ara en les ciutats modernes: sovint sentim casos d’ofertes de treball gràcies a amics que viuen lluny, com també per mitjà de coneguts que viuen més a prop.

 

She intended participants to feel that a new relationship could emerge from the gifts, and participants seemed to agree: “For example, one man said ‘If I ever meet the guy, I’m going to say I know him from your game'”, Anne Pisor said. (…) Participants who had lived in more places over their lifetimes also gave more to out-group strangers. (…) Pisor and Michael Gurven suggest that their approach builds on our existing understanding of between-group friendships in the social sciences: the importance of perceived opportunities for mutual gain, previously identified as a key ingredient to these friendships, is likely rooted in the between-group resource buffering crucial throughout human history and prehistory.

Ella pretenia que els participants captaren que una relació nova podia emergir dels regals, i els participants coincidien en això. “Per exemple, un home digué: ‘Si haguera vist de nou al xicon, li hauria dit que el conec gràcies al joc'” –manifestà Anne Pisor. (…) Els participants que havien viscut en més llocs donaven més als de la colla de desconeguts que no formaven part del seu grup. (…) Pisor i Michael Gurven suggerien que el seu plantejament es fonamenta en el coneixement existent, en el camp de les ciències socials, referent a les relacions intergrupals i a un fet que es tracta en estes disciplines: la importància de les oportunitats percebudes per al benefici mutu futur (prèviament identificades com un ingredient clau per a eixes amistats) es fonamenta, probablement, en l’intercanvi de béns entre grups humans com a amortidors crucials al llarg de la prehistòria i de la història.

 

 

Font: El document complet, en anglés i publicat per la University of California (inicialment, el 3 d’agost del 2016), té l’enllaç actual (6 d’agost) http://universityofcalifornia.edu/news/humans-are-kind-believe-it-or-not. Anne Pisor i Michael Gurven són investigadors del Departament d’Antropologia de la universitat esmentada abans.

De nou es confirma, ara a partir d’estudis sobre la prehistòria i el present, que els humans som bondadosos per naturalesa. Una descoberta que em sembla molt interessant, després de la que va aparéixer en Europa, com a mínim, en el 2010, però amb un estudi fet amb xiquets menors de 24 mesos, sobre el tema de l’altruisme.

 

Lifelong learning // L’aprenentatge continu

Lifelong learning

 

Every person, at every stage of their life should have lifelong learning opportunities to acquire the knowledge and skills they need to fulfil their aspirations and contribute to their societies.

A totes les persones, en qualsevol etapa de la seua vida, els interessa disposar d’oportunitats per a aprendre dia rere dia i per a adquirir el coneixement i les habilitats que necessita cada persona per a dur a terme les seues aspiracions i, a més, per a contribuir a la societat en què viu.

 

(…) The acquisition of knowledge, skills, competences that lifelong learning should enable is not limited, in its conceptual understanding, to that of foundational skills, but also encompasses a larger panel of skills, bearing in mind (…) new skills deemed critical for individuals (as learning to learn, skills for global citizenship, entrepreneurial skills, and other core skills).

(…) L’adquisició de coneixements, destreses i altres competències que l’aprenentatge continu permetria fer no està limitat, en el seu sentit conceptual, a les estratègies inicials, sinó que també n’abraça un panell més gran i té present (…) formes noves considerades essencials per a les persones, com ara, l’aprendre a aprendre, la formació en habilitats per a viure com a ciutadans oberts al món, estratègies d’emprenentatge i altres aptituds bàsiques.

 

A skilled population is the key to a country’s sustainable development and stability. (…) Lifelong learning is about meeting the diverse and context -specific learning needs of all age groups, including the acquisition of basic literacy technical skills through both formal education and effective alternative pathways to learning. Adult learning and education, TVET [= Technical and Vocational Education and Training] and literacy, all represent significant components of the lifelong learning process.

Una població qualificada és la clau per al desenvolupament sostenible i per a l’estabilitat d’un Estat. (…) L’aprenentatge continu tracta sobre la unió de lo diferent i del context, per exemple, l’aprenentatge en funció de l’edat de cada u dels grups i de la inclusió de la formació de les persones a través de coneixements d’iniciació tècnica bàsica, per mitjà de l’educació formal i també d’altres vies efectives i alternatives d’aprenentatge. L’aprenentatge en les persones adultes, l’educació, la Formació i l’Ensenyament Vocacional i Tècnic (FEVT), a més de l’alfabetització, representen, tots ells, components significatius del procés d’aprenentatge continu.

 

 

Font: El text original és un document de la UNESCO i figura en http://en.unesco.org/world-education-forum-2015/5-key-themes/lifelong-learning

El significat de les sigles TVET (ací traduïdes com FEVT) apareixen en un vídeo en anglés que, fins i tot, podem llegir subtitulat.

 

 

 

 

 

 

My life belongs to me // La meua vida em pertany

My life belongs to me

Personal poem Poema personal

 

My life belongs to me:

I am free,  

I am living free with my right arm.

La meua vida em pertany:

sóc lliure,

ara visc lliure junt amb el meu braç dret. 

 

I live with freedom of speech,

I live with youth spirit,

With an inner peace in my deep down  

And with a broad-minded attitude. 

Visc amb libertat d’expressió,

visc amb esperit jove,

visc en pau interior per dins

i amb una actitud de ment oberta. 

 

My life belongs to me.

I am enjoying it  

And I write “I am here and now…  

And future will be better.”

La meua vida em pertany.  

I l’estic gaudint

i escric “Sóc ací i ara…

i el futur serà millor”.

 

I am free.  

I am free.

I am living free with my right arm. 

Estic lliure.

Estic lliure.

Estic vivint lliure junt amb el meu braç dret. 

 

 

 

 

The benefits of free writing // Beneficis de l’escriptura lliure

The benefits of free writing

By: / Per: Amber Lea Starfire

 

(…) The main benefit to freewriting as a journal writing method, is than you learn to edit your words — or  your thoughts.

(…) When we freewrite, things are allowed to tumbled out uncensored. Thus, freewriting clears the mind and emotions of clutter, relaxes some chaotic part of us, and allows us to then address important issues with a clear head. When used a writing  exercise, freewriting helps us find our natural rhythm and voice.

(…) El principal benefici de l’escriptura lliure, com si es tractara d’un mètode per a escriure un diari és que aprens a recopilar les teues paraules (com també els teus pensaments).

(…) Quan escrivim lliurement es permet que les coses caiguen cap a lo no censurat. Així, l’escriptura lliure aclarix la ment i les emocions desordenades, relaxa una part caòtica de nosaltres i ens fa possible eradicar qüestions importants amb una ment clara. A més, quan recorrem a un exercici d’escriptura lliure, ens ajuda a trobar el nostre ritme natural i la nostra veu.

 

Freewriting can also help you to:

  • Explore emotional issues on a deeper level. For example, let’s say that you find yourself unusually annoyed or upset by something, and you want to figure out what is at the bottom of that annoyance. Freewrite about it. Set a timer and just start writing (…).
  • Find subjects to write about. If you write (other than journaling), even just a blog, and aren’t sure what you want to write about, freewriting can help you find a topic. Think of a person, place, feeling, object, or event that is important to you and freewrite about it/him/her.

 

L’escriptura lliure també pot ajudar-te a:

  • Explorar qüestions a un nivell més profund. Per exemple, suposem que et trobes,en un moment atípic, amb ira o molest per alguna cosa, i que vols esbrinar què hi ha en el fons d’això. Escriure amb llibertat, sobre això: posar un temporitzador i començar a escriure. (…)
  • Trobar temes sobre els quals escriure. Si ho fas (llevat que no siga un diari), fins i tot, com ara, un bloc, i no estàs segur sobre què vols escriure, l’escriptura lliure t’ajudarà a trobar un tema. Així, pot pensar en alguna persona, en un lloc, en un sentiment, en un objecte, o en un fet que consideres important i… escriure sobre el tema en qüestió.

 

  • Accept yourself as you are. This may seem simplistic, but if you can learn to accept what you write without judgment, you can learn to accept the person behind the words without judgment, as well. For most of us, this is no small thing.

(…) I invite you to add to this Journal Writing Tip conversation by sharing how you have benefited from the practice.

  • Accepta’t com eres. Açò podrà semblar reduccionista, però si pots aprendre a acceptar lo que crees sense cap judici de valor, pots aprendre a acceptar la persona que hi ha darrere de les paraules i, així, també, a no jutjar-te. Per a molts de nosaltres, açò no és una cosa senzilla.

(…) Et convide a afegir-te a este Journal Writing Tip conversation i a compartir com t’has beneficiat de la pràctica.

 

 

Nota: L’original d’este escrit figura en http://www.writingthroughlife.com/journal-writing-tips-the-benefits-of-freewriting.

 

 

 

 

 

With consistent free-writing // Escrivint lliurement i de manera constant

With consistent free-writing

 

With consistent free-writing, we:

 

1. Release fear of what others think.

2. Easily find 15 minutes for writing every day.

3. Get out of our our way.

4. Make real progress on writing we can publish.

5. Finally have a reliable way to access and tell our truth.

6. Access inspiration, anytime, anywhere.

7. Develop and enjoy consistent writing routine.

Escrivint lliurement i de manera constant:

 

1. Ens alliberem de la por a lo que altres persones pensen.

2. Trobem fàcilment 15 minuts per a escriure cada dia.

3. Ens eixim del nostre propi camí.

4. Progressem de manera real a l’hora d’escriure lo que publiquem.

5. Per fi trobem un camí fiable per a accedir i plasmar la nostra veritat.

6. Accedim a la inspiració, en qualsevol moment i en qualsevol moment.

7. Desenvolupem i gaudim de tindre l’hàbit d’escriure.

 

8. Appreciate that the time we spend on our writing as a gift we give to ourselves again and again.

9. Discover more about ourselves.

10. Release emotions that are holding us back.

11. Connect with a supportive writing tribe, finally.

12. Glean useful insights about our writing process.

13. Untangle sticky life issues.

14. Come back to our truth.

8. Estimem el temps que dediquem als nostres escrits com si fóra un regal que ens donem moltes vegades.

9. Descobrim més sobre nosaltres.

10. Alliberem emocions que, a hores d’ara, ens posen fre.

11. Per fi connectem amb el suport d’una tribu d’escriptors.

12. Obtenim una percepció profitosa del nostre procés d’escriure.

13. Desembrollem assumptes molests de la vida.

14. Tornem a la nostra essència.

 

15. Recognize and claim our authentic voice.

16. Play with new genres and styles.

17. Clear away the internal clutter preventing us from our good work.

18. Gain confidence.

19. Understand what’s truly important.

20. Make amends with the past.

21. Recognize our possibilities.

15. Reconeixem i afirmem la nostra pròpia veu.

16. Juguem amb gèneres i estils nous.

17. Traiem el nostre desorde interior i, així, garantim el bon treball.

18. Guanyem confiança.

19. Comprenem què és realment important.

20. Reparem el nostre passat.

21. Reconeixem noves possibilitats.

 

22. Eliminate distractions.

23. Build our butt-in-chair muscle.

24. Enjoy a day no-calorie treat.

25. Become more courageous with our writing.

26. Extend the courage to the rest of life.

27. Learn how to show up ever when it’s difficult.

22. Eliminem distraccions.

23. Construïm amb el nostre muscle creatiu, seient-nos i arribant a escriure res.

24. Gaudim d’un dia centrats en els nostres esforços.

25. Som més agosarats en els nostres escrits.

26. Estendem el coratge a la resta de la vida.

27. Aprenem a avançar fins i tot quan la cosa està difícil.

 

28. Discover that we can create even when life gets busy.

29. Become more present to the simple wonders of the moment.

30. Finally befriend the inner crític so he no longer stifles our creativity.

31. Drop all expectations and just show up for our words.

28. Descobrim què creem fins i tot quan estem ocupats en la vida.

29. Estem més present en les xicotetes meravelles del moment.

30. Finalment, ens fem amics del nostre crític interior, per a que no sufoque la nostra creativitat.

31. Escrivim totes les expectatives i, simplement, ressaltar-les amb les nostres paraules.

 

Font: L’original d’on he tret este fragment és http://www.originalimpulse.com/31-benefits-free-writing.

Home on the range // Llar en el camp

Home on the range

American folk song / Cançó popular nord-americana

 

Oh, give me a home, where the buffalo roam,

Where the deer and the antelope play,

Where seldom is heard a discouraging word,

And the skies are not cloudy all day.

Oh, dóna’m una casa, on els búfals vaguegen,

on els cérvols i els antílops juguen,

on rarament es senta una paraula descoratjadora

i on els cels no estiguen ennuvolats tot el dia.

 

Home, home on the range,

Where the deer and the antelope play,

Where seldom is heard a discouraging word,

And the skies are not cloudy all day.

Llar, llar en el camp,

on els cérvols i els antílops vaguegen,

on rarament es sent una paraula descoratjadora

i on els cels no estan ennuvolats tot el dia.

 

Where the air is so pure, the zephyrs so free,

The breezes so balmy and light,

That I would not exchange my home on the range

For all the cities so bright.

On l’aire és tan pur, els zèfirs tan lliures,

les airines tan suaus i clares,…

que no canviaria ma casa, la del camp,

per totes les ciutats més lluminoses.

 

Chorus: Home, home on the range,…

Tornada: Llar, llar en el camp,…

 

Oh, give me a land where the bright diamond sand

Flows leisurely down the stream;

Where the graceful white swan goes gliding along

Like a maid in a heavenly dream.

Oh, dóna’m una terra on el diamant lluent de la sorra

fluïsca tranquil·lament sota la corrent,

on el cigne blanc i agraït llisque al llarg del riu

com una criada en un somni diví.

 

Chorus: Home, home on the range,…

Tornada: Llar, llar en el camp,…

 

How often at night when the heavens are bright

With the light of the glittering stars,

Have I stood here amazed and asked as I gazed

If their glory exceeds that of ours.

¡Quantes vegades, de nit, quan els cels brillen

amb la llum dels estels lluents,

m’he parat ací, sorprés, i m’he preguntat, mentres contemplava,

si la seua glòria superava la nostra!

 

Chorus: Home, home on the range,…

Tornada: Llar, llar en el camp,…

 

Oh, I love these wild flowers in this dear land of ours;

The curlew I love to hear scream;

And I love the white rocks and the antelope flocks

That graze on the mountaintops green.

Oh, m’encanten estes flors silvestres en esta terra estimada i nostra,

l’alcaravà que em fascina oir fort.

¡I com m’agraden les roques blanques i els ramats d’antílops

que pasten en els cims verds!

 

Chorus: Home, home on the range,…

Tornada: Llar, llar en el camp,…

 

Then I would not exchange my home on the range,

Where the deer and the antelope play;

Where seldom is heard a discouraging word

And the skies are not cloudy all day.

Per això no canviaria ma casa, la del camp,

on els cérvols i els antílops juguen;

on rarament es sent una paraula descoratjadora

i on els cels no estan ennuvolats tot el dia.

 

Chorus: Home, home on the range,…

Tornada: Llar, llar en el camp,…

 

 

Font: La cançó figura en http://www.mamalisa.com/?t=es&p=1223, en la web que porta Lisa Yanucci.

 

 

¡¡¡Una abraçada ben forta!!!

Lots of love!!!